Foc joliu, crema amb gran delit

El llibre de la Núria Boltà El que fevom a Canillo. Recull de vivències conta que abans de les fogueres actuals, hi havia fogueres a cada carrer. Quan vaig arribar de mossèn a Canillo, farà 59 anys l’1 de juliol, se’n feien dues de fogueres, una al peu del poble i l’altra a mig carrer Gran, al costat de la font del molí davant la rectoria. La diversió que més agradava a la mainada, era fer esclatar els petards a les entrades de les cases. Xalaven en veure que les mestresses de casa s’enfadaven d’allò més. L’altre divertiment al qual m’hi apuntava, era saltar el foc quan era brases i alguna flama lànguida. La foguera de Sant Joan era una de les tradicions que més entusiasmaven els canillencs. Un mes abans ja posaven en un racó de la casa els trastos vells que ja feien nosa. La canalla passava a recollir-los a la sortida de l’escola per cremar-los a la foguera. Quan trucaven a la rectoria per recollir les branques mortes de l’hort del capellà, els preguntava què cremareu vosaltres enguany a la foguera de Sant Joan? No escoltar els avis? La mandra per fer els deures de l’escola? Les paraulotes que ofenen ell companys? Em contestaven: I tu, què cremaràs? Em confessava ben sincerament: la por, la timidesa, la manca de gosadia perquè, com em deia la padrina Teresa “A l’estiu, tota cuca viu”. I com demanava Baden Powell als joves: “Hem de deixar el món millor del que l’hem trobat”. Les mestresses de casa portaven la coca de Sant Joan. Que bona la coca / de pinyons i fruita! / La feta la iaia / cruixent i ben cuita. Els homes ajudaven la canalla a fabricar les falles. Les feien amb una branca de saüc en forma de ganxo, a la qual es lligaven trossos d’escorça d’abeç. S’hi calava foc i alçades ben enlaire les feien rodar guspirejant com figures enceses.

Les altes flames del foc de Canillo em tenen enlluernat

Avui, és Casa Comuna de Canillo qui prepara l’única foguera de la Parròquia. Els cònsols i les autoritats són els encarregats d’encendre amb la flama del Canigó que han recollit els monitors d’AINA i adolescents del Punt Jove de mans del síndic general. També l’han recollida les altres parròquies. La flama és comunió entre tots els pobles. És Virtus Unita Fortior. Anys passats sis monitors l’anaven a buscar al pic del Canigó. Enguany, no els han donat el permís. Volen evitar la massificació. En pujar la flama de Ca La Vall a Canillo en passar per davant del santuari de Meritxell hem cantat com ofrena a la Mare de Déu de Meritxell LA FLAMA: Amb l’espurna de la història / avançant a pas valent / hem encès dins la memòria / la flama d’un sentiment.

Les altes flames del foc de Canillo em tenen enlluernat. Contemplo. Parlo amb elles. Les flames pugen, les veus s’eleven. El germà foc és un do del bon Déu. Visca la claror del foc. Visca l’escalfor del foc. Visca l’amor que és foc perquè és llum i és caliu. M’acompanya la música que fa ballar petits i grans, homes i dones. Tanco els ulls. Em torna la veu d’aquella nena ainsita que em diu: “El que m’agrada més de les colònies d’AINA són els focs de camp”. Sento cantar la mainada al voltant del foc: “Foc guspireja, el dia s’acaba/ les flames pugen, les veus s’eleven./Germans de cor, cantem gaiament / la joia de viure aquest bell moment.

M’allunyo de la foguera i del soroll de la festa. Cerco la foscor de la nit i el seu silenci. Com a teló de fons veig l’església de Sant Joan de Caselles il·luminada que em recorda el cosí de Jesús, Joan Baptista, en honor de qui s’encenen les fogueres: Nom de Joan en hebreu vol dir “Déu concedeix el seu favor”. És a dir, Déu ens vol fer veure que, a través del Naixement d’aquest infant, ens mostra i ens comunica el seu amor. Joan anunciarà que està a punt de venir Jesús, Llum del món. La història es repeteix i els fallaires sembren per a totes les flames de l’amor, de la bondat, de la joia, de la salvació. Les flames dels fallaires volen per mirar amb elles les estrelles que fan les nits més veles, que cada nit ens miren agermanades “Que a la terra tots els homes som germans”, com ho canten els ainistes “No has comptat mai les estrelles /quan la nit estén el vel”.