Festegem l’amor
L’any dels 25 i 50 anys de casats se celebra una mica més
“Ets responsable per sempre d’allò que tu has captivat”, diu el Petit Príncep de Saint-Exupéry. La responsabilitat duu sempre a la motxilla la festa. Si no hi ha festa, la responsabilitat és de façana. L’amor es festeja cada dia. L’any dels 25 i 50 anys de casats es festeja una mica més.
Parlo de cinc anys enrere. Uns enamorats que feia 50 anys que es casaren al santuari de la Salut de Sabadell, pujaren a Meritxell. Feren el viatge de nuvis a Andorra. Novament, per recordar la lluna de mel, pujaren a donar gràcies a la Mare de Déu de Meritxell pel llarg camí d’amor caminat. Tenien les mans agafades tendrament sota la mirada maternal de la Meritxell. Atret per aquell enamorament, m’hi vaig apropar. “Què us ha quedat per fer després de 50 anys d’amor matrimonial?”, vaig gosar preguntar-los. El nuvi em va dir: “Estimar-nos més!”.
Pujaren a donar gràcies a la Mare de Déu de Meritxell
Em costa creure’ls. En la seva mirada, no hi cap més amor. Amb tot i això, uneixo les meves mans a les seves. Els recito els versos de Rosemonde Gérard: “I com cada dia, t’estimo més./ Avui més que ahir i molt menys que demà./ Què importaran llavors les arrugues de la cara/ si els mateixos rosers perfumen el camí”. La núvia d’or em completa amb els Vells amants del J. M. Serrat: “I pels carrers s’han perdut els amants./ No tenen por, no tenen pressa./ I pels carrers s’han perdut els amants/ amb una flor i la seva tendresa”. Els regalo una polsera meritxel·liana beneïda com si fos l’aliança de casament. Ells em regalen molt més: una estreta abraçada!
L’Església de les Valls convida a festejar l’amor als nuvis d’or i de plata de l’any en curs. Té lloc cada tercer diumenge de juny, vigílies de la nit dels enamorats, la nit de Sant Joan. El concert ofert per la coral de la Massana, el regal als nuvis i a les núvies donat per l’Església, el berenar de germanor, la foto de família i sobretot la missa d’acció de gràcies pel gran do de l’amor duen a tots a dir amb la veu sàvia de l’experiència: “Si ho tinc tot, però no tinc amor, no tinc res” (sant Pau als Corintis).
Un altre matrimoni comenta el curset prematrimonial
Festegem l’amor per gaudir-lo des del cimal de Meritxell. La trobada de matrimonis d’or (any 1975) i de plata (any 2000) ja és per si mateixa la festa gran. M’ho diuen els comentaris que sento. Soc xafarder de mena.
Uns parlen de l’inici del camí. Cadascú aporta el seu patrimoni familiar, cultural, espiritual amb el qual ja té la parcel·la per bastir la casa. El fonament d’una casa és l’autoestima: “Perquè soc la millor del món i t’estimo, em dono a tu des de la llibertat”. Junts hem aixecat els quatre pilars que sostenen la casa: la comunicació, la sexualitat, la tendresa i el projecte. Ja tenim el pis, la comunitat conjugal que no es diu ni tu ni jo, sinó nosaltres. NOSALTRES... Que gran, poderosa, bona i bonica és aquesta paraula! Aquesta paraula inclou dos grans finestrals per airejar i donar claror al pis. Es diuen fidelitat i comprensió. La casa té la xemeneia per expulsar els fums de la negativitat i una antena per acollir les coses positives de cada dia. Amb els anys hem bastit al costat de casa la casa dels fills –els pares són per als fills, però aquests no són per als pares. Ens sentim molt feliços de treballar cada dia una estona el nostre jardí, que es diu amics. Som sensiblement agraïts, avui, perquè podem gaudir de tanta bellesa gràcies al Sol que és Déu Amor.
Un altre matrimoni comenta com si fos ahir el curset prematrimonial. Amb humor recorden el test que hagueren de passar per rebre el sagrament matrimonial. Somriuen. Només havíem de posar V de veritat o F de fals a cada una de les quinze afirmacions. Fou ocasió d’una profunda conversa entre nosaltres dos. A més, avui, als 25 i 50 de casats, reconeixem que cada afirmació ha estat una petjada que assenyalava el camí a seguir. La primera afirmació semblava una presa de pèl: “L’amor és cosa exclusiva del cos i dels sentits: veritat? O fals?” Cerquem la resposta a l’escriptor Jeff Foxworthy: “Se marier pour le sexe, c’est aussi sensé que d’acheter une compagnie aérienne pour avoir des cacahuètes gratuites”.
La Montserrat i l’Eduard fan de la festiva trobada un petit espai per declarar-se novament el seu amor:
... Per molts anys ens hem de dir... que gaudim cada moment de vida/ i tinguem pau i joia a desdir./ Així serem feliços sense mida./ Cinquanta anys són una colla/ i un bon motiu per agrair/ el regal que ens fa Déu per la vida/ i poder-la junts gaudir.../ Gràcies, senyor, per la vida/ que encara ens vas conservant.../ D’aquest regal no en sabem la mida/ i avui t’ho agraïm tot pregant.
“No tingueu por” ens vas dir./ “Jo no us deixaré mai”./ “El món el podeu gaudir,/ però viure estimant és el que val”.