Baixa política

Els escàndols de corrupció que embruten la política espanyola no són fets aïllats, sinó erosions constants a la confiança ciutadana. El PSOE, immers en una nova onada de dimissions i sospites, veu com el seu discurs de regeneració es desmunta davant la realitat d’un partit atrapat en les seves pròpies contradiccions. Aquesta crisi colpeja directament el president del govern, que es troba cada cop amb menys marge de maniobra, atrapat entre la pressió mediàtica, la crisi interna i una oposició que capitalitza el descrèdit.

Però aquest desprestigi no és patrimoni exclusiu dels socialistes. El Partit Popular, en la seva etapa anterior al govern, va protagonitzar una llarga llista de trames corruptes que van culminar amb condemnes judicials i una moció de censura històrica. La sensació de cicle repetitiu, en què els partits es van alternant en el poder i en els escàndols, alimenta el desencís i la desafecció.

Aquest clima de sospita permanent desmobilitza l’electorat i afebleix la democràcia. La ciutadania, en el seu conjunt, comença a percebre la política com un espai contaminat, incapaç de donar resposta als reptes reals. Cal una regeneració profunda, no tan sols de cares, sinó de pràctiques i valors. És urgent elevar la política, fer-la sortir del pou i retornar-li la dignitat com a eina de servei públic. Sense aquest canvi, la política continuarà sent vista com un problema, no com una solució.