A Canòlich el poble puja cantant
El meu primer Aplec fou l’any 1967, i vaig pujar-hi a peu
L’AUCA DE Nostra Senyora de Canòlich escrita la primera edició l’any 1961 i la segona, el 1998 en la celebració del 775è aniversari de la troballa de la imatge, canta l’aplec de Canòlich: En un lloc formós, molt a prop del cel, / d’una ermita blanca i pura com la mel, / la Verge de Canòlich protegeix Sant Julià, / aquesta és la relació de com es manifestà.
Dono les gràcies a mossèn Pepe Chisvert, rector de Sant Julià de Lòria, per obrir cada dia de la setmana abans de l’aplec les portes del santuari de la Patrona de Laurèdia i els seus contorns. La família treballadora d’AINA pelegrinem el dijous abans de la festa per donar gràcies del bon hivern de neu amb força setmanes blanques que hem acollit i per demanar la benedicció de les colònies i els campaments CAINA i TAMARROS Estiu 2025 a la imatge tan venerada / pels àngels fou enviada... com ho canta l’AUCA.
Entrem a l’església. Contemplem la imatge trobada segons la tradició l’any 1223 –els arqueòlegs diuen el segle XII–. Ens captiva perquè se’ns mostra camperola. Ens commou la finesa de la cara, el rostre apomat i la corona que sembla brodada de ben treballada que és. La seva mà estesa i oberta ens convida a donar-li la mà del nostre cor. L’hi donem. Ens fa do del seu Fill assegut a la falda, l’amic de tots, però prioritàriament dels infants. Ens diu: “Qui acull un infant, m’acull a mi”. En el seu fill pouem la raó de ser del nostre treball de cada dia professional i vocacional. Gràcies, Mare. Li resem amb els versos del nostre amic mossèn Manel Pal escrits el 2 de febrer de 1999, Festa de la Presentació de Jesús al Temple: ROSA DE CANÒLICH: Rosa us diria / pura i daurada /qui us descobria / al prat ombriu. Canòlich mia, / sou Vós, Maria, / la flor sagrada / que en Déu es bada / i al cor somriu. Guardem deu minuts de silenci que trenquem amb el cant de l’Ave Maria dels ainistes: Quantes coses a la vida / que semblen omplir-ho tot / i no són més que mentides / que s’amaguen dins del cor / Tu has omplert la meva vida / estimant-me de debò / Jo voldria mare bona ser com tu...
Soc un fanàtic dels aplecs. Recordo amb nostàlgia el del Castell del Remei, el de la Granja de Sant Vicenç, el del Sant Crist de Balaguer a la plana d’Urgell. Des del 1963, nomenat vicari d’Organyà, l’aplec de Santa Fe. Enviat a Canillo, i he participat cada any durant 50 anys, fins al meu accident. Ara l’Amadeu i l’Elena em porten el pa de Santa Fe. No oblido l’aplec de Santa Pelaia de la comarca d’Alinyà, el de Sant Ponc al mes de maig de Fígols.
El meu primer Aplec de Canòlich fou l’any 1967, Vaig pujar-hi a peu amb el meu amic mossèn Josep M. Riba, vicari d’Andorra. Gràcies a les monitores lauredianes d’AINA Rosa, Ita, Meritxell havíem celebrat el vespre de la posobra la Vetlla de Santa Maria de Canòlich que acabava amb un foc de camp. Sento al meu interior la set de participar a l’aplec. Les trobades dels santuaris de Catalunya, Illes, Andorra i l’Arieja i els cursets de turisme religiós m’han ofert l’aigua per apaivagar la set. Mossèn Salvador Batalla, Delegat emèrit de la pastoral de santuaris ens deia en l’última trobada a Montserrat on celebràrem el mil·lenari de la fundació del monestir: “Cal recordar que als santuaris, ermites i aplecs intervenen aspectes històrics, socials, culturals, religiosos i ambientals”. La bellesa on són bastits és radiant. Canòlich n’és testimoni. Els membres d’aquest lloc estimen tot aquest ambient, capten i viuen de la festa i experimenten en el santuari i als voltants com a seus i comparteixen amb la família, els amics, el poble i la comunitat. Viuen en el seu món, que és tradicional, i arrelats a la seva història, per viure la germanor i la fraternitat. El santuari forma part, com diuen els sociòlegs, del món rural, que valora el sentit de poble, de la terra, el sentit de territori i a on tothom es coneix, s’ajuda, s’estima, que és el signe de la fraternitat.
Pugem al Santuari lauredià cantant:
De l’univers el Rei i Creador
Us coronà en el cel d’eterna glòria.
De més humil corona us ha fet do,
A Canòlich, Sant Julià de Lòria.
Himne de la coronació de a Mare de Déu de Canòlich 14-8-1998 Mossèn Manel Pal