La grandalla, la flor d’Andorra

“Ja ha arribat la primavera, / de goig plena i de content, / ja ha florit la gavernera...” han cantat la cinquantena de monitores i monitors de la Pasqua Jove. La mona compartida ornada amb l’ou del cant primaveral era més dolça i, a la vegada, un bon testimoni de la Vida Nova de la Pasqua de Jesús. Era l’abril de 1983, el primer any de la Pasqua Jove a la casa AINA. La Borda de Meritxell fou la llar acollidora de la Pasqua Jove de l’any 1976 al 1982. Els ulls de la Mare de Déu de Meritxell eren els fars que il·luminaven les nits de la mainada andorrana gràcies als monitors.

Les nenes i els nens d’Andorra que han gaudit de la neu durant els mesos d’hivern, no volen ser menys que els monitors i les monitores. Per aquest motiu demanen pel camí de la Pasqua Florida a la Pasqua Granada la seva festa de la primavera. S’ho han passat d’allò més bé amb l’amiga neu lliscant amb els esquís de fons d’AINA i eslalomejant per les pistes de les Valires de l’Orient i del Nord. La Júlia puja al cau mossèn d’AINA acompanyada de la Meritxell i de l’Alba. Li diu: “Volem complaure’ns amb la verdor dels prats, les noves  branques de vida dels arbres, els cirerers florits de l’entorn de l’església de Sant Joan de Caselles... i si pot ser collir alguna xicoia per regalar als pares, que la nostra germana neu ens regala en l’adeu fins l’hivern que ve”. L’Alba afegeix que s’inscriu a la festa de la primavera per conèixer la casa on farà colònies la segona quinzena de juliol. La nova ainista té tota la raó del món. Les festes residencials de la primavera, de la tardor, dels jocs de neu ofereixen un magnífic tastet del que viuran i conviuran en els campaments CAINA, TAMARROS i en els tres torns de colònies.

La patrulla de la guineu ha escollit el desmai o ploraner

Dissabte, 10 de maig comença la festa de la primavera. Una rotllana de vuitanta infants i deu monitors amb guitarres canten: Iu pi ià a la festa de primavera ens ho passarem molt bé. És l’alegre benvinguda a un cap de setmana residencial meravellós. Tot seguit els monitors organitzen les patrulles. A cadascuna d’elles els confien un arbre de la vintena que ornen l’espai verd d’AINA. Els infants miren l’arbre amb curiositat, l’observen, el contemplem, l’admirem. L’Ian, emocionat, diu al mossèn: “Mai no havia mirat un arbre. No sabia que cada un d’ells és una obra d’art”.

Els arbres que més captiven la mainada són el cedre del Líban, el desmai ploraner i els pollancres.

El fresquet que al captard arriba del port de la Vall d’Incles, fa que les patrulles es trobin a la sala dels Pariatges per compartir el que els arbres han dit als infants. Obren la posada en comú amb el cant  Arrels: “Clavaré les meves arrels / creixent de cara al cel / donaré fruit abundós, / i l’hivern em despullarà / de neu em cobrirà / neu que es fondrà a poc a poc”. La patrulla  cabirol comenta: “Hem estudiat i abraçat el cedre de  Líban. Aquest arbre bíblic un dia serà un cofre de tresors. Estarà ple de pedres precioses. És un arbre que  serà decorat amb gravats artístics. Si avui ja l’admirem, imagineu-vos la seva bellesa quan serà un moble d’un palau!”

La patrulla de la guineu ha escollit el desmai o ploraner. Les seves branques estan renaixent. És un arbre que un dia pot ser peça d’un vaixell que navegarà per tots els oceans  i anirà a tots els racons del món amb reis i reines de viatgers.

La patrulla porc senglar planta cara a totes les altres patrulles. Aixeca la veu per dir: “Vosaltres no us heu fixat en els pollancres que voregen la Valira d’Orient i els entorns d’AINA. Tenen unes arrels profundes acaronades per l’aigua de la Valira, una alçada que fa mal al coll en aixecar la mirada per gaudir del fullam que amb la primavera es tona a vestir...”. L’Alba talla aquest orgull que els seus companys canten dels arbres. Es posa al mig de la rotllana amb les seves companyes Meritxell i Júlia. Obre amb molta tendresa el fulard tricolor. Mostra unes grandalles que són la bellesa de la humilitat de la primavera a qui canten: “ Riu i neu  / grandalla i aire / des del Pas fins a la Seu / del llavi roig surt la flaire, / la cançó del Pirineu”.

Els monitors aplaudeixen la patrulla ocellets amb la cançó  “LA GRANDALLA LA FLOR D’ANDORRA. Són les flors per a la Verge / que guarneixen son altar / té el bonic nom de grandalla i un color de castedat”.

Els ocellets han ofert a la missa del quart diumenge de Pasqua a l’església parroquial les quatre grandalles amb el vers: “ I és l’olor tan encisera /que em captiva amb dolç amor. / Si joliua  és Primavera... / ben bé ho deu a aquesta flor”.

El mossèn, abans de la benedicció, ha convidat els infants i els parroquians a fer seu el missatge: “Cultiveu el vostre jardí en la festa de la Primavera i cada dia de l’any”.