Bastim vincles

L’orgull que et fa creure no necessitar ningú et mata. La indigència i l’ofec que pidolen un cop de mà del del costat et salven i protegeixen. Crear lligams amb la convivència d’unes colònies o d’uns campaments, com diu el Petit Príncep als joves, és el millor estri pedagògic per créixer en valors. Construir vincles, bastir ponts des de la relació, des de la col·laboració, és la més dolça mona de Pasqua. Jesús ressuscitat venç la por que bloqueja les persones. “No tingueu por!” és la salutació amb la qual es presenta als amics. Completa: “Pau a vosaltres” per deixar enrere l’egoisme i fundar l’Església, la Comunitat de germans.

Els avantpassats ens deixaren com a testament: “Virtus Unita Fortior”

Hem celebrat la Pasqua Jove 2025. La convivència de les 52 monitores i monitors participants és la icona de la Pasqua de Jesús. Des del Dijous Sant fins al Diumenge de Resurrecció, els joves a AINA han compartit reflexions i pregàries a les esglésies de Santa Creu, de Sant Joan de Caselles, de Sant Serni, i han programat l’estiu de colònies i de campaments dia a dia, hora a hora, dels tres torns i dels campaments CAINA i TAMARROS. Compartint junts han retornat a la saviesa de la relació humana, de la fraternitat, de l’amistat social. Els seus cants mostren com viuen la Pasqua de Jesús. La cançó Tornarem glossa aquella esperança que el Papa Francesc deia “l’esperança mai no decep” i, ensems, invita: “Siguem pelegrins d’esperança”. “Tornarem”, repetien a cada estrofa. La cançó Llença’t ha estat la resposta que els joves donaren al Papa Francesc quan a la trobada de JMJ a Portugal els manà: “Joves, dempeus”. “Llença’t”, repetien a cada estrofa fent palès el compromís que cantaren al voltant del Foc Nou de la Vetlla Pasqual: “Anem a una terra nova / caminem cap a un país millor...”.

Avui diumenge, 62 pelegrins de l’Ariège venen a casa nostra

La pedagoga Mar Galceran escriu: “El cristianisme no té res a veure amb els preceptes, ni tan sols amb les creences, sinó amb la manera que tenim de relacionar-nos”.

Els avantpassats andorrans ens deixaren com a testament: “Virtus Unita Fortior”. Les tradicions, de les quals Canillo és una parròquia molt curosa, ens assenyalen el camí: la tradició del veïnatge, la societat de les aigües, de la crema. I avui, amb l’esplai, el punt jove, la banda, la presidència en les misses de festa major... i caminant tots junts amb AINA, que es fa visible entorn de la flama lluminosa i calorosa dins la foscor de la nit freda de la Vetlla Pasqual. I quan ens enfadem, fet que va amb la convivència, practiquem el que deia l’argentí Papa Francesc: “Por el día nos tiramos los platos y por la noche nos damos abrazos”. L’important és no anar a dormir enfadats!

“Som veïns i no ens coneixem”, es lamentava l’amic Daniel de Tarascó mentre compartia amb ell un cafè a la seu del bisbat de Perpinyà en una trobada sobre turisme religiós. Des d’aquell 2006, la Pasqua ha estat Pasqua Florida i Pasqua Granada. Jesús va dir: “No us deixaré orfes”. Els sabartencs i els meritxel·lians hem agermanat la Mare de Déu de la Victòria, patrona de l’Ariège, i la Mare de Déu de la Llum –Meridiem, Meritxell–, patrona d’Andorra. I ara, a iniciativa del cònsol i consellers de Casa Comuna de Canillo, del mossèn i de la Confraria de Fàtima es treballa per l’agermanament amb la Mare de Déu de la Pau de Fàtima.

Avui, diumenge, seixanta-dos pelegrins de l’Ariège venen a casa nostra –a l’octubre, nosaltres anem a la seva–. Durant el matí visitaran Sant Joan de Caselles, Santa Creu i el poble de Canillo. El dinar de germanor és a AINA. A la tarda ens trobem pelegrins d’Andorra, de la confraria de Fàtima i de l’Ariège per a la celebració de l’eucaristia presidida pels senyors bisbes de Pamiers i d’Urgell. Tots pregarem pel Papa Francesc. Fem el miracle de convertir les muralles de les muntanyes en els braços que agermanen. Pasqua basteix vincles. Ho constata la nostra amiga Silvia Aulet a la trobada de Santuaris l’11 de març celebrant el mil·lenari del monestir: “Els santuaris segueixen essent uns referents històrics, culturals, religiosos i espirituals de la manera com ho eren fa algunes generacions, que s’enfronten a reptes nous i complexos, relacionats amb la ràpida transformació que ha experimentat el fet religiós, la diversitat de la nostra societat i la transformació dels seus vincles amb la que ha estat la relació fundacional dels nostres pobles, el catolicisme romà”.

Cantem tots a una veu: “Els cors s’agermanen / al vostre caliu / cims i valls / aclamen / la pau d’aquest niu. Al·leluia!”.