Fem el pas

La por és l’emoció més nociva. El riure ho guareix tot. Fem el pas de Pasqua que va de la por al riure. Els monitors i les monitores d’AINA canten al Foc Nou de la Vetlla Pasqual a la plaça de Sant Serni: “Cada dia un nou pas. Anem a una terra nova, cerquem un país millor.” En els moments més íntims que es viuen als focs de camp durant les colònies d’estiu, amb la claror de les flames reflectida als ulls dels ainistes, cantem: “No has comptat mai les estrelles? No sabies que a la terra tots els homes som germans?” Fem el pas de Pasqua. Deixem enrere el mal i caminem cap a “Estima’t! Abraça el del teu costat!”. Sant Pau escriu a la 1a Corintis 13, 8: “Si tens amor, ho tens tot.”

La nostra història cristiana comença amb el pas de Maria de Natzaret de Galilea. L’arcàngel Gabriel la saluda: “No tinguis por, Maria, Déu t’ha omplert de la seva gràcia.” I Josep, el seu amor, fa el pas. Es troba en el primer son quan l’àngel li diu: “No tinguis por, Josep, de prendre Maria per esposa. Déu l’ha omplert de gràcia.”

Fem el pas de Pasqua, deixem enrere el mal i caminem cap a “Estima’t”

Jesús es posa molt seriós amb els companys amb els quals viatja a la mateixa barca. Els diu: “De què teniu por, homes de poca fe, si sabeu que jo remo amb vosaltres?” Jesús mostra a Pere, Joan i Jaume a la muntanya del Tabor la creu del Divendres Sant il·luminada amb la llum de Pasqua. Dos mil vint-i-cinc anys després el Papa Francesc completa: “Dempeus! Ens guia la creu pasqual i l’àncora de l’esperança que ens salvarà de qualsevol envestida que ens sobrevingui, per forta que sigui.”

Deixem la por a l’estrès i prioritzem a partir dels valors que omplen la vida

Fem el Pas de Pasqua!

Deixem la timidesa per deixar-nos acariciar per l’estimació que donem als altres.

Aixequem aquest cap cot trist i alegrem-nos amb els somriures que regalem a les persones que creuem pel camí durant el dia.

No mirem l’ampolla mig buida enyorant el que no tenim; gaudim de l’ampolla mig plena perquè qui dona un vas d’aigua a qui té set me’l dona a Mi i no quedarà sense recompensa.

No resem “el meu pa de cada dia”, sinó “el nostre pa de cada dia” que és el que dona pa a qui té gana, i gana a qui té pa, com resa la benedicció de taula del menjador d’AINA.

“No ho sents? Algú està trucant a la teva porta”, resa el cant de comunió. Siguem generosos obrint la porta a qui toca el timbre. La persona acollida ens obrirà nous horitzons. Perdem el temps amb la família i amb els amics: és la millor manera d’aprofitar el temps.

Deixem la por a l’estrès i prioritzem a partir dels valors que omplen la vida.

Si mirem molt enllà per veure la felicitat, no ens adonarem de la felicitat que tenim davant dels nostres nassos.

Traiem força de les nostres flaqueses per defensar la nostra ideologia i traiem encara més força per defensar el respecte a la persona que pensa diferent.

Jove! No tinguis por a la vida; mira-la cara a cara i comprèn-la.

El Papa Francesc escrivia com a missatge per fer el pas a pas del camí quaresmal: “Caminem junts en l’esperança i descobrim les crides a la conversió que l’amor de Déu ens adreça a tots nosaltres, de manera personal i comunitària.”

Fem el pas posant tota la confiança en la dolça Mare de Meritxell, la meva Confident, i en el seu Fill Jesús. No ens fallaran i ens faran constructors d’un món més en pau i més feliç “on només ens queda el que compartim”.