Les dolces emes, Montserrat i Meritxell
Andorra protegí en els dies convulsos de la política espanyola alguns monjos i també la Moreneta
La 46ena Trobada de Rectors de Santuaris de Catalunya, Illes, Andorra i Ariège, els dies 10, 11 i 12 de març a més d’enriquir-me pastoralment, em desvelaren vivències protegides per les cendres del foc de l’amor a la mare de Déu de Catalunya.
Felicitats i per molts anys, Comunitat Benedictina de Montserrat, pel mil·lenari de la creació del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i de la primera comunitat de monjos. Montserrat ha estat una molt bona companya de camí per als andorrans. La llista de camins compartits és inacabable. Escaldes als anys 20 tenia un col·legi per als nens d’ Escaldes-Engordany. Alguns alumnes, com el Narcís, passaren a formar part de l’escolania del Monestir. La gràcia d’haver format part de l’Escolania montserratina ho agraïa d’adult cantant cada 8 de setembre l’Ave Maria com a ofrena durant l’ofertori de la missa major. Andorra protegí en els dies convulsos de la política espanyola alguns monjos i també la Moreneta. Acabada la guerra incivil espanyola, els béns de Montserrat passaren a mans dels escaldencs. Es quedaren únicament amb la “casa dels monjos” a la carretera de la Massana. Hi havia capella per als veïns. La comunitat la formaren tres monjos. Un d’ells fou el fundador del club de futbol andorrà. Només he conegut el seu bust a l’entrada del camp d’esports, avui desaparegut per bastir pisos assequibles.
El Pare Ambrós Caralt era el capellà de les monges de la Sagrada Família d’ Escaldes. Feia classes de català al Casal del Centre per a tothom, i en especial per als immigrants. Escrivia lletres de sardanes, de nadales... tot amb noms d’Andorra per fer conèixer el país. L’any 1968 va escriure el drama L’Ermità de Meritxell. Fou representat al Casal del Centre d’Andorra la Vella. És un retrat de l’Andorra de 1800. El Pare Cebrià Baraut, historiador medievalista, dirigí la revista Urgèl·lia. Va col·laborar en revistes d’història d’Andorra com Quaderns d’Estudis Andorrans. Va endreçar els documents antics dels arxius parroquials. Era tanta la seva passió pels documents antics que s’oblidava de l’hora de sopar i que havia tornar a casa. Tenia la gentilesa de fer separates de documents relacionats amb Canillo. La riquesa de documents antics sobre Meritxell feu que li demanés escriure el llibre Nostra Senyora de Meritxell, Patrona d’Andorra. M’ho agraí, però em digué que la salut li fallava, que ja no s’hi veia amb ànims. Li vaig demanar de genolls. Sabia que era el millor testament que podia deixar als andorrans.
Finalment accedí a condició que la portada la dibuixés el reconegut artista escultor i dibuixant Sergi Mas. Anàrem a casa del Sergi Mas a Aixovall a fer-li la proposta. Parlaren tot el matí. Dos caràcters diferents com la nit i el dia van fer que la conversa tingués el més fi humor. Tots dos sabien massa de tot.
El llibre Nostra Senyora de Meritxell dedica la primera part a posar a l’abast dels infants i de la gent més humil coneixements sobre el Santuari. Seguidament, conta la història de Meritxell presentant els personatges andorrans que hi han posat el seu gra de sorra.
El marc són els 125 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra. La tercera part del llibre conté els documents antics, alguns en llatí, referents al santuari de Meritxell. La cirereta és la contraportada amb l’escut de Meritxell creació i obra del monjo Oriol Diví: Set esteles de llum, una per a cada parròquia, il·luminades per l’estela de la Mare de Déu de Meritxell que il·lumina set muntanyes, una de cada parròquia andorrana. L’edició fou de 10.000 exemplars: 5.000 en català i 2.500 en castellà i 2.500 en francès.
Fet realitat el nostre somni, lliuràrem un generós donatiu al Pare Cebrià Baraut. L’esperava. Ens digué: “Doneu-lo al Sergi Mas, que té l’esposa amb un càncer. La família ho necessita”. Em vaig emocionar. Va escriure traient forces de flaquesa per estimació al matrimoni Mas. És el millor exemple d’amor fratern que he viscut en els meus 85 anys de vida.
El Pare Cebrià Baraut ja no va poder presentar el llibre. Ho feu a l’auditori del Palau de Gel de Canillo l’escriptor Antoni Morell.
El dia de l’enterrament del Pare Cebrià Baraut al cementiri dels monjos vaig dipositar amb tota la tendresa del món damunt les despulles dins de la sepultura LA HISTÒRIA DE NOSTRA SENYORA DE MERITXELL, PATRONA DEL PRINCIPAT D’ANDORRA. Cebrià Baraut, 1873 - 1998.
La muntanya del Casamanya és la columna catedralícia del santuari de Meritxell. Mossèn Cinto Verdaguer al peu del cussol cantà: Fa música a ses plantes lo Valira / que d’Ordino a Soldeu, harmoniosa / té la figura d’una immensa lira / de braços de crestalls per tocar per a la Mare de Déu de Meritxell. I del cim de Casamanya, en un dia de cel serè, es veuen els turons del palau de la Mare de Montserrat. Els ainistes canten amb mossèn Cinto: Els angelets serraren eixos turons / per fer-vos un Palau, Morena de la serra.