Compromís i educació sumen constitució

Gràcies, síndic general, Carles Ensenyat Reig, per convidar-me a la recepció del 33è aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra. La invitació m’ha fet una gran il·lusió. La vaig votar a Casa Comuna de Canillo. En els 59 anys que soc a Canillo, només he votat una vegada. Fou per la Constitució.

Demano excuses, senyor síndic general. El dia 14 de març, a la mateixa hora de la recepció al vestíbul del Consell General, celebro la missa a la casa pairal d’Andorra. Canto a la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, que, deixant el llac de Garçan en ocasió de la signatura dels Pariatges 1278, vingué a residir a la Gavernera, com diu la llegenda. En nom dels seus fills andorrans, li canto: “Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la casa pairal. Ave Maria”.

Els meus amics canillencs no esperaven que anés a votar. Un amic, al cafè del poble, a cal Janet, em preguntà per què havia votat. Vaig respondre més o menys així: “Perquè el compromís pel país i l’educació dels joves i dels infants es diu CONSTITUCIÓ”.

Creure en el compromís és buscar espais de diàleg i de conversa. Aquest espai és vital per a un país que vol ser democràtic. La democràcia es forja en les circumstàncies favorables al compromís. Els avis eren persones de paraula. Avui som el contrari. Tenim com a adversaris els qui volen fer el mateix que nosaltres, els qui volen fer el contrari i els qui no volen fer res.

El copríncep francès Macron desitjava el bon any nou 2025 amb aquest anhel: “Desitjo que l’any que comença sigui l’any de recuperar-se col·lectivament, que faci possible l’estabilitat, l’any dels bons compromisos per encertar en les bones decisions al servei dels ciutadans”.

El professor Olivier Abel afirma que “el radicalisme és un monoteisme de la veritat de la qual encara som presoners”. Hem d’evitar el xoc dels amors propis, tant a casa com a la parròquia i al país. Hem de crear una civilització que faci acords més enllà dels desacords. L’apòstol de Jesús ens convida: “Busquem un cel nou aquí la Terra”. I els joves d’AINA canten en el cor de la nit de Pasqua al voltant de la foguera presidida pel ciri pasqual: “Cerquem una terra nova / anem a un país millor...”.

Les dues columnes que sostenen un país són l’educació i la salut. Dic al meu amic de cafè amb el cap ben alt que vaig votar la Constitució de 1993 perquè el carisma del meu camí de la vida és l’educació. La senyora Mandicó, exconsellera del comú de Canillo, creadora i directora de l’Escola d’Infermeria d’Andorra, digué a l’entrevista Memòries d’un país: “En la meva joventut es buscava l’esforç, una feina. Avui els joves busquen la diversió”.

La consellera del Consell General, mestra de professió, Meritxell Alcobé, en una profunda reflexió sobre “Grans reptes, majors dificultats, millors resultats” en el món educatiu andorrà, reivindica: “Docents implicats, constants, entusiastes, responsables, empàtics, dinàmics, flexibles als canvis constants que venen marcats per la nostra societat, amb capacitat d’adaptar-se a les diferents tipologies d’alumnat per transmetre de la manera més adequada els coneixements i oferir la millor atenció a la diversitat”.

Els companys del MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans), als quals AINA pertany des del bisbat d’Urgell, tenen com a lema del curs 2025: EDUCAR, ACTUAR, TRANSFORMAR.

No sé si és coincidència volguda. La votació de la constitució fou passat Carnestoltes, en el cor de la Quaresma. El papa Francesc, en la carta quaresmal, ens convida a ser fidels a la Constitució d’Andorra. Ens pregunta: “Com em deixo interpel·lar per la festa de la Constitució? Estic realment en camí o una mica paralitzat, estàtic, amb por i falta d’esperança o satisfet en la meva zona de confort?”. El papa Francesc ens convida en la nostra festa a “caminar junts en l’esperança”. Caminar junts significa ser artesans d’unitat –nosaltres diem VIRTUS UNITA FORTIOR– partint de la “dignitat comuna de fills de Déu”. Ens torna a preguntar el papa Francesc: “Visc concretament l’esperança que m’ajuda a llegir els esdeveniments de la història i m’impulsa el compromís per la justícia, la fraternitat i la cura de la casa comuna, actuant de manera que ningú quedi enrere?”. Els veïns francesos diuen Liberté, Égalité, Fraternité.

La meva Confident em somriu: “Fes que el somni no devori la teva vida de manera que la vida no devori el vostre somni” (Antoine de Saint-Exupéry).