El desert és la meva Quaresma

L’explosió de disbauxa pels carrers i places de Canillo em fa feliç. La pluja de disfresses que cau sobre la parròquia dona tota mena de color i enlluerna els ciutadans. La botifarrada els convoca a tots a la plaça. La música de la banda engresca les persones grans a moure l’esquelet. La tamborinada i els cants dels petits em recorden el famós escriptor Chesterton quan diu: “Tal vegada l’aspecte graciós de la canalla és el vincle més afectuós i atractiu”. La gràcia del Carnaval roman a obrir-nos la porta de la Santa Quaresma. El Carnestoltes condemnat a la foguera paga caríssima la crisi de valors que pateix el nostre món. La llista de delictes que la quadrilla presenta al tribunal per condemnar el Carnestoltes és llarga: els preus alts dels pisos, la manca de llars dignes per viure dignament una família, els abusos d’autoritat, les desigualtats, la violència masclista, les addiccions de tota mena que es veuen de dia i sobretot de nit, etcètera. Mentre escolto les acusacions, penso que els còmplices d’aquesta societat tan convulsa som una mica tots. “Veiem la palla a l’ull del veí, i no veiem la biga al nostre ull”, ens diu Jesús. A la sortida del judici del Carnestoltes, un jove cap moix em diu que ha nascut sota una mala estrella. Li responc que ningú neix sota cap mala estrella. El problema es troba en el fet que moltes persones no miren al cel! Estimo la gatzara del Carnaval perquè em duu al desert que és una gràcia del bon Déu per mirar el cel, escoltar el silenci, “parler avec ton coeur”, com em confia un devot de la Mare de Déu de la Victòria de Sabart, a l’Ariège.

Visc la Santa Quaresma. El bon dia de cada nou dia i la bona nit de cada capvespre dels 40 dies quaresmals, és “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar”. He triat per al meu camí de Quaresma un llibre de lectura que m’ha regalat el seu autor, La nostra història, la meva joia. En sis capítols: de 1937 a 2024 de mossèn Josep Hortet Gausachs. La lectura de la carta del papa Francesc Fratelli Tutti (Germans tots) nodrirà la millor penitència quaresmal, que no és altra que la pràctica de la Caritat. Les paraules del Papa s’aviven en aquest moment de pregària per la seva salut. L’amor dels uns als altres és qui dona sentit a la vida humana. Sense aquesta confiança que esdevé acolliment, les nostres vides queden tancades en una bombolla. El papa Francesc, en la carta quaresmal 2025, ens convida “a vèncer la temptació de tancar-nos en la nostra autoreferencialitat”. El camí, pelegrins d’esperança, diu l’Any Jubilar, es camina cada dia sinodalment, és a dir, caminem junts compartint alegries i llàgrimes. L’austeritat del camí de les nostres muntanyes que menen al cussol de la Pasqua del Ressuscitat és el desert quaresmal.

Els nois i les noies d’AINA caminen amb ganes pel desert de la Quaresma. Canten: “Dins l’huracà, nostres cantades /s’omplin de joia i de vent”. Els dies 7, 8 i 9 tenen una convivència de formació amb el tema de les colònies d’estiu: “El joc, un estri de coneixença”. Els dies de Dijous Sant a la Pasqua celebraran la Pasqua Jove, d’on sortirà cap a la impremta el programa de l’estiu 2025. El dijous 13 de febrer AINA participà en la conversa de Pablo d’Ors, oberta a tothom, a l’auditori de Morabanc d’Andorra la Vella. De la reflexió amb els monitors participants, n’hem tret el decàleg per viure una cristiana Quaresma:

1. Les adversitats són sempre una oportunitat per créixer en valors.

2. Meditar és la base de l’aliment de l’ànima.

3. El camí és treballar interiorment i amorosament els problemes.

4. Servir ajuda a caminar; caminar ajuda a servir. No ens quedem al sofà.

5. L’atenció als altres es diu estimar.

6. El millor servei que es pot fer a l’altre és ajudar-lo a conèixer-se més a si mateix.

7. Creure en l’altre és creure en tu mateix.

8. El que faig ara és molt millor que el perfecte.

9. La compassió no és possible; és urgent.

10. Diu un pelegrí rus que els valors del voluntariat i de la solidaritat, sense la felicitat, esdevenen frustració. Resa la dita francesa: “Pour changer le monde, changez d’abord votre vie”.

Ofreno el decàleg quaresmal a la meva Confident mentre m’ungeixo amb la santa cendra del dimecres, primer esglaó de la Quaresma. Ella em somriu: “Ets pols i en pols et convertiràs! Converteix-te i creu en l’Evangeli”.