Un cop de mà
El lleure és sinodal per naturalesa. L’educació del lleure ensenya a caminar junts
Els ainistes canten amb entusiasme tocant i picant les mans dels companys del costat: “Mans a les mans, mans a les mans, mans a les mans. Deixem les tristeses / deixem els afanys / posem tot seguit les mans a les mans / així reviurem l’amor d’infants i que compartirem amb tots els germans”. Aquest cant podria ser l’himne de Mans Unides de la gent jove. Per què no? Un dels valors de l’educació en el lleure és donar un cop de mà a la patrulla. I, més concretament, al company que s’espanta davant els 2.963 metres d’alçada del Comapedrosa. El lleure és sinodal per naturalesa. L’educació del lleure ensenya a caminar junts. El valor del cant entorn del cussol del cim rau en el fet que tots som al cim. Ningú s’ha quedat pel camí. Ho sap tothom: “Junts anem més a poc a poc, però fem més cims. Qui camina sol va més de pressa, però no gaudeix tant dels cims. Amb el cop de mà d’ajuda dels companys d’ascensió fas el cim més important: la germanor de la patrulla”.
La formació de monitors i de monitores d’AINA del mes de febrer es dedica al tema de Mans Unides. El lema d’enguany 2025 és molt engrescador per al món de l’extrema pobresa i també per a les colònies i campaments d’infants i de joves: “COMPARTIR ÉS LA NOSTRA MAJOR RIQUESA”. El president de Mans Unides, Jordi Casal, exmonitor d’AINA, ens ajuda a reflexionar: “Compartir: Qui? Què? Per què?”.
AINA té companys cooperants al centre Els nens del carrer a Bolívia, amb Metges sense Fronteres a l’Àsia, amb cooperatives d’horts de Burkina Faso. No oblidem els companys que, al llarg camí d’AINA, han estat amb els Infants del Món, amb esplais d’estiu a Mèxic, en campanyes d’alfabetització al Barrio de la Paz de Nicaragua, als tallers de cosidores de la parròquia Màrtirs d’Uganda del Senegal, i un llarg etcètera.
L’arquebisbe Rochus Tatmar, msc, de Rabaul a Papouasie-Nouvelle-Guinée, a través d’un monitor del MCSCC, demana a AINA un bon cop de mà. Espigolo de la carta:
1. Un cop de mà per a la formació humana dels joves que comprèn la bona salut física i psíquica amb una bona higiene de vida.
2. Un cop de mà per a la formació intel·lectual, que inclou les competències acadèmiques de llegir, escriure i comptar; per a la saviesa, la comprensió i el seny pràctic de la vida, etc.
3. Un cop de mà per donar la formació espiritual amb les pregàries, el coneixement de l’Evangeli i la celebració correcta dels sagraments.
4. I un cop de mà per a la formació social que comprèn la solidaritat, Càritas i la sensibilització davant les addiccions a l’alcohol, les drogues, els embarassos i maternitats d’adolescents, les injustícies, les violències i la corrupció sota totes les capes.
Els monitors han llegit la carta del president de Mans Unides, Jordi Casal, que els recorda que donar un cop de mà en l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món. Han respost:
Unim les mans per aplaudir quan un infant o un jove ha fet coses bones per als altres, per petites que siguin.
Unim les mans per saludar, que és compartir la pau i transmetre generositat.
Unim les mans i els braços per animar les persones decaigudes i consolar les que estan tristes.
Unim les mans per jugar amb els jocs –tema de les colònies 2025– amb els amics i divertir-los moltíssim.
Unim les mans per crear i per construir un món millor, com ho reivindicaven al cinefòrum 13 de febrer del 2025 Pan y Rosas.
Unim les mans per dibuixar i escriure els somnis de quan érem nens que s’han fet realitat ara que som grans.
Unim les Mans de Vida, que són les mans que busquem; mans que s’alcen, mans que esperen, mans que palpen, mans que preguen, mans que parlen.
Mans com les de la meva Confident: mà estesa i ben oberta per als pelegrins que la visiten. Mare de Déu de Meritxell, em poso a les teves mans. Em somriu: “La persona no és individual; és social” (bisbe Josep Lluís Serrano a la taula rodona de Mans Unides a Escaldes-Engordany, el dia 17 de febrer de 2025).