Mans Unides Fortior
No podem canviar el passat, però sí el futur
“Al món 700 milions de persones viuen per sota el llindar de la pobresa, 783 milions de persones pateixen la fam”. Jordi Casal, president de Mans Unides d’Andorra, denuncia la injustícia en la seva carta de presentació de la Campanya de Mans Unides del 2025. Des de fa anys, les ONG d’Andorra abaixen el to de les campanyes durant el mes de febrer amb solidària voluntat que tots els ciutadans i les associacions puguin combregar amb el lema de Mans Unides. El d’enguany és una gran veritat: “COMPARTIR ÉS LA NOSTRA MAJOR RIQUESA”. Les arrels andorranes “Virtus Unita Fortior” ens conviden a cantar: Unint les mans, germans, / veureu quins prodigis pot fer l’amor; / Unint les mans, germans, /veureu en la pau abraçar-se el món. El cant em fa agosarat per adaptar la divisa andorrana en el llenguatge del febrer 2025: Mans Unides Fortior!
Jordi Casal, president, escriu: “No podem canviar el passat, però sí el futur”. Ens convida: “A aixecar la mirada si volem un futur del món més just i si volem entendre que el nostre entorn pròxim no pot aguantar-se en un món genèric en què la gent es mor per culpa de la pobresa i de la fam”. La història ens ensenya que els traumes de la pobresa extrema no es poden silenciar. Parlar-ne per compartir forma part del procés de reparació.
Llesquem el nostre pa de cada dia del Senyor amb les persones del nostre entorn. Recordo, dia si i altre també, als monitors que estimar sincerament els infants d’Andorra és penyora que estimem els infants més pobres dels pobres del planeta; i que estimar la mainada del Tercer Món és una prova fefaent de l’estimació que tenim als de casa nostra andorrana. AINA està orgullosa que alguns joves monitors i monitores s’han ofert com a voluntaris a Burkina Faso, a Bolívia, a Gaza, a Madagascar, Nicaragua, als Infants del Món.
Compartir és obrir la vida als fruits de l’amor sembrat. És obrir el cor i els ulls a la solidaritat per pouar l’aigua de la justícia que rega el do de la Saviesa de l’Esperit.
Compartir ens dona el gust de donar la mà a qui et necessita i a qui t’enriqueix amb el do de la Fortalesa de l’Esperit.
Compartir canta l’amor generós que és l’amor sense mesura que enderroca totes les fronteres per rebre més del que hem donat.
Compartir suscita i nodreix el bon humor que és el bon somriure de l’amor. És un somriure que s’encomana.
Compartir és una lluita contra la maldat i el fanatisme per engrandir la nostra capacitat de diàleg i de pacte a benefici de la pau.
Compartir ens fa caminar amb el cap ben alt i ens fa presumir del fulard de la rectitud. Compartir ens fa rics i austers en tots els camps de la vida.
Compartir ens regala el do d’envellir amb dignitat.
Compartir és complir el manament de Jesús allà a la muntanya on la multitud defallia: “Doneu-los de menjar!”. Resem el nostre pa de cada dia per fer un món millor, obra de l’Esperit Sant que obre una existència il·luminada per l’esperança de compartir total que és la felicitat de la vida.
Una persona gran asseguda al darrer banc de l’església demana a una padrina que duia el rosari a la mà una almoina. La padrina, després de buscar a les butxaques, li fa una abraçada i li diu: “Germà, no tinc res. Ho he posat al tronc dels llantions”. El bon home pobre li diu: “Gràcies! M’has fet una abraçada i m’has dit germà. Feia tant de temps que ningú no m’abraçava i mai ningú m’havia dit germà. M’has donat més del que podia esperar. Gràcies.”
No siguem escarransits. Diguem-nos que ens estimem.