L’ou de la mona de Pasqua es diu Pau
La televisió ens mostra la violència, la sang innocent que corre pels carrers de no pocs països
Contemplo la bellesa. La bellesa és per tot arreu. L’admiro als cims més alts andorrans que fan rotllana al Casamanya, cor d’Andorra amb les comarques de Mereig i de Meritxell. Camino a pas lent pels senders dels boscos d’Incles perfumats amb l’olor dels pins. Els rius de Montaup, de la Vall del Riu, de Montmalús amb la Valira són una corda d’una lira que delecta amb les seves melodies als coratjosos muntanyencs. L’aire pur que baixa de les muntanyes m’acaricia amorosament. La bellesa que és a l’abast de tots i de totes, s’ha vestit de primavera en la festa de Pasqua Florida. L’ou de la mona de Pasqua porta dins una nova vida. Trenquem-lo! Diuen els nens i les nenes del taller de pastisseria de la Creu Roja. En sortirà el pollet que ens cantarà: “Ja ha arribat la primavera / de goig plena i de content”.
Els dinou infants de la Creu Roja d’Andorra fan colònies durant les vacances escolars de Pasqua a l’alberg de Canillo. El monitor voluntari que dirigeix el taller de pastisseria proposa un joc. Si voleu menjar mona, heu d’endevinar el nom del pollet que surt de l’ou de Pasqua que deixa enrere l’hivern i ens regala el naixement de la primavera.
La pluja de noms és generosa i valuosa, perquè “a l’abril cada gota val per mil”. Als colonistes de la Creu Roja els agrada el joc i canten per al monitor: “Pasqua arribada / els ous són meus!”
El monitor hi insisteix: “Canteu-me el nom del pollet, si us plau!”
El Jan diu que el nom del pollet és Mona. L’Abril diu que Vacances, El Juli aixeca la veu per dir que el nom és Alegria... Tots, amb molta imaginació, van dient noms: Primavera, Caramelles, Família...!
La Meritxell, que acaba de complir els vuit anys, demana silenci. La Creu Roja ens diu que de l’ou de la Pasqua en neix el pollet de la pau.
Tots els companys l’aplaudeixen. El monitor comenta com la Creu Roja d’Andorra ha enviat aliments a Ucraïna, joves voluntaris als camps de refugiats, i lamenta que el camió d’aliments per als infants de Gaza hagi estat bombardejat. La televisió ens mostra la violència, la lletjor, la sang innocent que corre pels carrers de no pocs països del món. La Creu Roja es desviu per aturar tantes accions monstruoses. La Meritxell ha encertat el nom del pollet de l’ou de la mona de Pasqua. Tots els companys aplaudeixen.
El monitor segueix amb el joc. Retira la pasta que la mainada té per fer la mona i els apropa la capsa de colors i unes cartolines: “Dibuixeu-me l’arma que cadascú considera més perillosa” els diu. I mentre els nens i les nenes del taller van fent els dibuixos, el bon monitor Xavier i la directora de les colònies que, encuriosida pel tema, s’ha ofert per jutjar la millor obra, observen els treballs de cada artista: tancs, míssils, explosions atòmiques, el camió d’aliments anant cap a Gaza destruït. La Meritxell, que és una de les més petites del taller, està fent un dibuix tot estrany. Aparentment sembla com la silueta d’un cor.
La Sandra, directora, diu al monitor que la nena no deu haver entès el tema proposat. S’hi acosten una mica més i li pregunten què vol expressar amb el dibuix que està fent.
La Meritxell els demana que esperin que estigui acabat del tot. Després de pintar-lo de color negre, veureu l’arma més terrible que les persones poden tenir per destruir la pau.
Acabada l’obra, la Meritxell presenta el cor que ha dibuixat tot pintat de negre que significa UN COR SENSE AMOR. No hi ha arma més destructora que un cor que no estima.
La Meritxell havia comprès el tema proposat pel monitor de la Creu Roja, més que ningú. Va ser el dibuix i l’explicació més lloada per la directora Sandra. Els companys l’aplaudeixen amb el cant:
Jo vull la pau!
Tu vols la pau!
Nosaltres, tots, volem la pau!
Au, amics, diguem ben fort que la guerra no volem!