Una casa per a tothom

“Una casa per a tothom”. Fa goig aquesta expressió que canten els ainistes en obrir de bat a bat les portes del torn de colònies amb el cant: “A Canillo hi ha una casa per a tothom, iu pi ià!”. Podem afegir-hi, amb el cantautor Jaume Sisa: “Si és que hi ha cases d’algú...”.

L’esperit d’AINA ha estat sempre i continua sent “aquesta casa de tots”.

AINA, durant la temporada d’esquí, es reserva per als joves esquiadors de les setmanes blanques. En bastir la casa de colònies es volia redimir el pecat de la neu blanca que en feia un monopoli de les famílies poderoses en diner. Els infants i joves de famílies d’economia feble en quedaven exclosos. La UEC de l’Anoia, el col·legi Santo Domingo d’Oriola, els grups de la UCPA (Union Centre Plein Aire) fa més de 17 hiverns que s’alberguen a la casa de tots. Gràcies a ells, encara que se’ls faci un preu social, AINA es manté com a obra lúdica i educativa per a les colònies i els dos campaments CAINA i TAMARROS de l’estiu.

A partir del mes de març, AINA s’obre novament a tothom: els temporers demanen usar “la cancha” per jugar un partit de futbol, els clubs d’esquí (el SEC, ECPCGR) per als seus entrenaments físics. A la Meritxell per celebrar-hi el segon aniversari; a l’orquestra de violins de nens per als assaigs dels diumenges a la tarda... i fins i tot la veterinària s’hi acull els captards dels dimecres i dels dijous per a l’ensinistrament de gossos.

Els voluntaris que havien col·laborat amb el Ministeri de Salut durant la primera onada de la pandèmia de la Covid demanaren celebrar, a mitjans de juny de 2021, la feina tan meritòria que havien fet en una trobada festiva a AINA. Entre ells, hi havia una família musulmana i tres de religió evangelista. Totes les religions tenen com a ànima “l’ajuda social sense mirar a qui ajuda”. Malauradament, aquestes notícies d’allargar la mà al germà no surten a les fotos dels mitjans de comunicació. La gran majoria de la premsa dona notícies sensacionalistes, massa vegades sense comprovar la realitat i sense tenir en compte si fan mal amb la seva manera de divulgar-les. I què és el que es busca, en fer-ho? El cap responsable de la trobada festiva em lliura l’autorització del Ministeri de Salut i em convida a les postres i al cafè.

Un dels assistents era la primera vegada que entrava a AINA i em preguntà amb cara de prunes agres:

- En aquesta casa s’acullen els infants i joves vulnerables, amb problemes familiars, nens angoixats per les seves preguntes existencials?

Li responc, com moltes vegades feia Jesús, preguntant:

- Com és l’ambient que viviu a casa vostra? Quines són les relacions amb els companys de feina, els veïns...?

- La meva casa és un infern, em contesta. L’ambient a la feina és una lluita per ascendir, amarat de gelosies, els veïns, tothom mira per a la seva butxaca... És per això que em faig voluntari, per fugir de casa. -

Li dic:

- Té tota la raó. La mainada que acull AINA prové de famílies amb dificultats, de colles d’amics que no fan res més que bretolades, són malparlats... i ara tenim por que no ens vinguin amb alcohol i amb drogues. Cal estar molt atents.

El Jan és un dels voluntaris. És exmonitor d’AINA. En veure’m, deixa de jugar a bàsquet per venir a fer-me una abraçada i exclama: -

Mossèn, quina alegria tornar a AINA! Hi he passat els millors moments de la meva infantesa i joventut. Gràcies a AINA conec els llacs i els cims d’Andorra. Canto al meu fill “La muntanya venerada, a mi em té robat el cor..”.

El cuiner de la carn a la llosa ha escoltat els meus comentaris. Em diu en to de renyar-me:

-Com és que a una persona li diu que els ainistes són tots uns arreplegats marginats de la societat, i després en ve un altre a qui diu que a AINA tot és amistat, natura, cant, convivència... i felicitat?

És fàcil de comprendre, li explico. Cada persona porta l’univers en el seu cor. Qui no troba res de bo a la seva casa, al seu poble, al nostre món, no ho trobarà a AINA. En canvi, aquell que té amics – i ve amb amics- també a AINA descobrirà amics fidels començant pel mossèn, el personal de la casa, els monitors i les monitores i tots els ainistes amb la motxilla a l’esquena, cantant al voltant del foc de camp, desvetllant la creativitat en el taller que més els plagui. Com deia El petit príncep de Saint-Exupéry:: “A AINA creem lligams d’autèntica amistat”. LES PERSONES TROBEM SEMPRE ALLÒ QUE ESPEREM TROBAR.

Això sí, has de venir amb el cor obert i en disposició de què hi entrin els altres. Quan vens d’un ambient que t’ha estat hostil, tancat, i per tant poc amistós, és difícil fer aquesta obertura.

AINA, però, juga amb un avantatge. Té la Confident del mossèn, la dolça Mare de tots, que fa miracles. Ens ve una poma podrida dins del cove, i en comptes de podrir les bones, fa aquestes sanes i saludables... AINA no guareix sempre, però AINA canvia l’aigua corrupta per la cristal·lina, oferta a tot aquell que en vulgui beure, i que és com la que Jesús va donar a la Samaritana, allà al pou de Jacob.