de la meva agenda

La paraula s'ha fet música

L’alè musical ens duu al misteri de la bellesa

Creat:

Actualitzat:

Olivier Latry, concertista i titular del Grand Orgue de Notre Dame de París des de fa 34 anys, diu: “Le Verbe se fait musique”, la Paraula s’ha fet música. Gaudim de l’obra Impromtu núm. 3 de Franz Schubert (1797-1828) interpretat pels Scevola, Maisano i Font amb les seves guitarres màgiques. L’alè musical ens duu al misteri de la bellesa. Els instruments i veus de la VI CAMBRA ROMÀNICA 2021 revelen en el marc sagrat del Santuari de Meritxell i de l’església de Sant Serni que hi ha alguna cosa més gran que nosaltres.

L’univers pateix tota mena de pandèmies. Llegim la premsa del dia: 16.000 emigrants bielorussos morts de gana i de fred a la frontera de Polònia, la dramàtica situació al Líban, Síria i l’Iraq empeny els ciutadans a fugir-ne. Mirem a casa nostra: els currículums vitae per trobar una feina, un habitacle... Tot suma a la pandèmia i a les seqüeles que fan del món una mena d’infern. La música és una balma on podem contemplar amb serenor el paisatge, ens acull per conviure i donar-nos vida.

Un dels meus mestres de l’educació en el lleure, en Xesco Boix, deia: “El meu somni era mirar de convertir aquest infern en un paradís; la guitarra i el banjo i les cançons n’eren les armes...” Els set concerts de la Cambra Romànica agermanen la bellesa, la cultura i l’art. Una ària de Bach esdevé una pregària silenciosa. Una obra de Schubert sacia el nostre desig de dolcesa. La gavernera de la tardor musical canillenca ens transmet joia, humor i germanor. Podem dir amb la violoncel·lista Claire Oppert: “La vie n’est que un acte musical”. Els temples de Meritxell i de l’església parroquial que l’acullen ens ajuden a veure el més íntim del nostre jo per després mirar els ulls del proïsme. “L’Associació CAMBRA ROMÀNICA compta ja amb 70 socis”, ens anuncia Clara Pladevall, presidenta de l’Associació Amics del Cambra Romànica en obrir la VI edició. I completa la seva satisfacció que se’ns encomana: “Empenyent noves generacions de músics – com ho són els joves grups que ens visiten– fomentant la seva formació i consolidant propostes amb segell andorrà –com el Trio Desconcierto o el Trio Pirene– impulsant la creació i la maduració cap a noves etapes de la música clàssica del futur”.

AINA des del bressol vertebra l’educació del lleure en la muntanya i el cant. Peter Seeger és un testimoni impressionant del poder del cant, de com les cançons poden unir i desvelar valors humans i sentiments positius. El seu banjo de cinc cordes portava escrita aquesta frase: “Això és una màquina per fer rendir l’odi.” Amb raó els monitors i les monitores titularen el caçoner Estiu 2021: “FEM PINYA”. Mossèn Pepe de Sant Julià de Lòria en la 9ª edició de Canòlich Music diu en l’entrevista a Dona Secret: “Amb la música volem injectar als joves, i a les noves generacions, aquest esperit de confiança i treure el millor de l’interior de cadascú. És una crida a la confiança, a servir, a ressorgir, a ser optimistes i a tenir esperança. Fer arribar els valors humans i cristians a través de la música”.

El Verb es fa música. Jesús parlava en paràboles, una de les més repetides és la del sembrador. El meu primer cançoner fou Plantem cantant. El diví Mestre de Natzaret manà als apòstols: “Aneu a tot el món, i prediqueu la bona nova a tota criatura, començant pels infants que són els meus amics predilectes: “Qui dona una cançó a un infant no quedarà sense recompensa”. Les cançons no tenen les fronteres que empobreixen els països. No trobareu pinya més ferma que la d’un orfeó. Felicitem l’Orfeó Balaguerí que enguany celebren el centenari. Amb els cants integrem, conreem el català, fem conèixer la història “Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la Casa pairal. Ave Maria.” Així combreguem amb el Verb encarnat en el si de Maria.

Cada vespre prego amb el cant preciós de la meva Confident, la dolça Mare de Tots: MAGNIFICA LA MEVA ÀNIMA EL SENYOR, que ha fet en mi meravelles...”.

“Qui canta, resa dues vegades”, va dir Sant Agustí allà al segle IV. Procurem que el cant ens acompanyi sempre, ja que és la respiració de l’ànima i font de vida.

tracking