Sant Jordi, poesia per a tots

La poesia sap embellir el que es diu, perquè el que es transmet no queda sols en les paraules sinó que arriba al cor. La poesia no són únicament paraules ben dites en estrofes que rimen. La poesia és tota aquella bellesa que contemplem amb els ulls, sentim amb l’oïda o palpem amb les nostres abraçades i encaixades de mans. Tot el que és bellesa és poesia, i arriba al cor.

La poesia és el llenguatge dels ainistes. Gràcies a la poesia, AINA té la gràcia de dir les coses d’una altra manera. S’adreça a la sensibilitat. Seguint les petjades dels mestres Xesco Boix i Georges Brassens, els monitors cultiven l’aprenentatge de la llengua, l’art d’embellir amb soltesa. El ritme de la poesia i la seva intel·ligència duen l’infant i el jove a “sentir” i a la vegada a expressar-se bellament. Gaspard-Marie Janvier, escriptor de poesies per a la mainada, diu: “Elle, la poesie, favorise le développement cerebral, en activant les zones du langage et de la memoire.”

Les primeres pàgines de la premsa no porten malauradament mai la poesia com a notícia. Ens queixem del nostre món atrofiat. Ho és perquè fem un buit a la poesia. La manca de poesia en la societat espatlla les relacions humanes. Ens esforcem per salvar el medi ambient. Cosa bona. Posem-hi poesia i els esforços reeixiran molt millor. Antoni Clapés es queixa que la poesia hagi estat sempre la germana pobra de les arts.

El primer lector de poesia és el mateix Déu. El Creador exclama: “I la llum era preciosa! Déu veié tot el que havia fet i li agradà molt: Tot és bellesa.” Es va guardar el setè dia per gaudir-la.

L’hivern del 1967 faig les primeres lliscades a la neu. El monitor és el senyor Miquel Baró. Ens aturem al capdamunt de la pista que avui duu el seu nom. Transfigurat el seu rostre, em diu: “Mossèn, contempla aquesta meravellosa catedral. No n’hi ha altra al món. Mira quines columnes: Juclar, la Serrera, l’Estanyó, el Casamanya... No em cal anar a l’església per resar.” Des d’aquell dia, vaig esquiar més per contemplar i resar que per fer esport: de la Llosada fins al Forn, dels Espiolets al Peretol... i darrerament del Forn fins al Pas de la Casa. M’omplia de la bellesa de Déu reflectida en aquest paradís que és Andorra. Els ainistes han seguit les traces i la gaudeixen al cantar: “Lloat sigueu per totes les criatures, / i pel sol i per la lluna / pels estels i el vent suau / i pel foc i l’aigua fresca. No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel? Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel...”

El Llibre dels Reis de la Bíblia ens diu: “La poesia és el xiuxiueig d’un oreig suau que ens acarona a tots, sobretot els infants i la gent gran”.

Mossèn Ramon, arxipreste de l’església de les Valls, ens ha ofert tres llibres de comentaris als Salms de la Bíblia que comprenen 150 poemes. Mossèn Sàrries agermana “la cultura amb el culte”. Els poemes dels salms ens transporten a la realitat que ens ultrapassa. Ens diu mossèn d’Andorra la Vella: “Els salms glossen les coses més properes i més quotidianes de la nostra realitat i les il·lumina amb la Llum celestial”. La set de transcendència crea la poesia cristiana, musulmana, animista, budista d’un desig universal, que enalteix la humanitat.

La mainada de Primera Comunió de l’Església tenim cada divendres taller de catequesi. El proper divendres s’escau en la festa de Sant Jordi. Ens acostarem a resar amb les paraules poètiques que a Josep Maria de Sagarra inspirà la imatge de Sant Jordi que presideix el retaule de l’altar major de l’església parroquial:

Invocació a Sant Jordi de Canillo

“I si et volem tenir al nostre costat,

Sant de la jovenesa,

sols et volem com t’hem imaginat,

sempre amb l’ànima encesa!

I perquè tens un rostre somrient,

i una cabellera abandonada graciosament,

i perquè fas tan goig a la mirada,

per’xò, Sant Jordi, et duem voluntat,

perquè ets el nostre, diferent dels altres,

i ets més valent i més agençat,

i et sentim com bategues amb nosaltres.”

Els comuniants aprenen de memòria el poema que orna cada una de les cases pairals de la parròquia de Canillo.

El cònsol major, Antoni Casal, signà, l’any 1980, els pòsters amb la imatge del sant Jordi canillenc i amb la poesia d’en Sagarra per fer-ne do als ciutadans. La fotografia fou un do de l’artista en fotografia senyor Alsina perquè fos la primera pedra d’AINA. Avui, Sant Jordi orna la sala de monitors i la sala Sant Jordi de les bordes d’AINA.

Els infants i joves descobreixen “l’ànima encesa” que va tenir Sant Jordi i que hem d’imitar. És el foc de l’amor a Déu i a totes les persones. “Et duem voluntat”, ens implica a correspondre a l’amor rebut; encara més, és donar sense esperar el retorn. La pregunta amb respostes més diverses és “contra quin drac lluites tu avui?” El Miquel, d’11 anys, respon: “Lluito a favor de la rosa de la pau i de la felicitat per a tota la parròquia de Canillo.”

Sant Jordi, dia de llibres i roses. Ofreno la rosa a la dolça Mare de tots, la meva Confident. Li reso amb paraules de Joan Maragall: “Més tu ets la guiadora, tu la forta, / perquè en mi de la calma o la maror /saps que la nau del pensament que em porta / sempre retorna al port del teu amor.” Ella en somriu i sembla que ens diu amorosament: “M’agrada la poesia. És un bé essencial. Acostumeu els infants a llegir-ne i recitar-la. Compreu-los llibres de poesia el dia de Sant Jordi.”

Sí, com diu la poesia, “i et sentim com bategues amb nosaltres”, que Sant Jordi ens ajudi a vèncer el drac de la pandèmia i de la por i ens obri a l’esperança d’un demà millor.