Amics per sempre

Dies enrere vàrem tenir el privilegi de ser visitats per Ágatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat, XII marquesa de Castelldosrius, XXIX baronessa de Santa Pau i Gran d’Espanya. Llegit de cop al bot, la cosa impressiona. És una de les moltes prerrogatives que la noblesa com a tal té. Només amb la targeta de presentació ja et donen un toc d’atenció. El nom és tota una declaració d’intencions. Para compte que jo no soc qualsevol! Resulta que a la noble –per partida doble, pare i mare– dissenyadora de roba i complements de tota mida i utilitat, de tamborets, fins a tovalloles, passant per perfums i estoigs escolars, li han escrit un llibre biogràfic intitulat Mi Historia. Val a dir que el fet que no se n’amagui (que l’hi hagin escrit) i no faci passar gat per llebre, és un punt a favor seu. Del ressò que se’n van fer els mitjans em va cridar l’atenció aquesta frase: “El llibre et parla de mi en profunditat, una vegada te’l llegeixes ets més amiga meva” (Pd’A, 19/03/24), que intitulava la notícia. Ha de ser fantàstic i meravellós anar pel món pensant, o millor encara, creient que tothom, poc o molt, és amic teu. Tot i que el fet que fos una periodista i no un periodista qui l’entrevistava, crea el dubte de saber si el seu “tothom” era genèric, o tenia gènere, i en tal cas només inclouria la meitat femenina del món. En paraules de l’entranyable i insuportable David Güell: s’ha de ser “ric del cagar” per creure’s aital bajanada. I posats a Plats bruts, si de noblesa es tracta, no canvio l’amistat d’Emma Cruscat de Palausevulla-Bellovach i Gonzàlez, per fictícia que fos, per cap dels i les “nobles” que viuen al i per al paper couche i les xarxes.