UE ja? No encara...

Si no vaig errat, les negociacions entre els negociadors al més alt nivell està tancada, i pel que sembla, també està tot coll avall. No m’atreveixo a parlar d’assoliment, d’entesa, d’acord, de compliment, de signatura o bé de rúbrica, perquè confesso no dominar aquesta concreció amb la semàntica evolutiva que, pobre de mi, entenia com a conceptes sinònims. Ara estem en la fase de la redacció o transcripció, negre sobre blanc, del document final, que s’hauria de presentar prop de la ciutadania per sotmetre’l a un referèndum vinculant. El cap de Govern ens anuncia, però, que la data d’aquest referèndum es demorarà. Entendria que potser la raó d’aquest fet és restar en espera d’un informe, que algú ha encarregat a un gabinet jurídic, que ja va assessorar Mònaco, i que analitzaria les repercussions pràctiques que pugui tenir l’acord d’associació. En clar, seria un estudi d’impacte que posaria en una balança de Roberval els pros i els contres d’aquest acord. Les llums i les ombres haurien, doncs, de destacar amb la redacció-transcripció final de l’acord, i amb aquest estudi que ja fa temps que reclama la ciutadania andorrana. Personalment, m’importen ben poc les lluites politiciennes entre els integrants del pacte d’estat i els que no hi van voler estar, mentre hi hagi més informació que ens pugui aportar més coneixement dels dossiers. Si disposem d’aquesta doble documentació, i amb el temps suficient per analitzar-la, podrem acudir a unes urnes en què ens juguem molt, amb el sentit i consciència de causa i efecte, emetre el sufragi i que sigui el que Déu vulgui!