Mobilitat: raïl o cable?

El Govern ha encetat un procés que esperem que sigui irreversible, mitjançant les accions que pilotarà la secretaria d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, per a la recerca de l’estudi i implantació d’un mode de transport públic que haurà de revolucionar la mobilitat col·lectiva tal com la coneixem. La primera fase de l’estudi vol identificar i definir la idoneïtat d’un sistema, en funció de les implicacions en geografia urbana i orogràfiques. Una característica que entenc innovadora és el propòsit d’implicar-hi la població, des de l’origen de l’estudi, mobilitzant una participació ciutadana real, amb reunions programades ad hoc, que poden aportar el factor humà d’utilitat i de sensibilitat emotiva a un estudi eminentment tècnic. La mobilitat representa un paràmetre essencial en les temàtiques dels estudis de capacitat de càrrega màxima que s’estan realitzant, i que marcaran el creixement idoni d’aquest país. Com serà conceptualment el sistema de trànsit? Raïl, cable o bé combinat? La frase màgica és, però, el concepte irrenunciable de la segregació, gràcies al qual en la disciplina de la mobilitat ja es mesuren les distàncies en magnituds de temps, posant en escac, en aquest cas concret, les lleis de la física elemental. L’estudi haurà, doncs, de dibuixar un traçat segregat al trànsit actual i combinar les parades i estacions en funció de la demanda d’interès de la ciutadania. El finançament d’aquest projecte majúscul només admet, però, dues línies: el Banc Europeu d’Inversions, o bé una concessió administrativa a un fons d’inversió interessat.