Tuberculosi

Un dels motius espuris pels quals es coneix a ca nostra la tuberculosi és ser la causa de mort de molts dels personatges històrics protagonistes d’una exitosa emissió radiofònica clandestina. N’han estat tants que, en un moment donat, fins i tot tenia mascota i cançó. L’altra cara d’aquesta malaltia, que creiem erradicada, és que l’any 2022 va matar més d’un milió (1.400.000 per ser exactes) de persones al planeta. Més que la covid, ben coneguda nostra. Aquesta contradicció explica força bé la lògica econòmica per la qual ens regim actualment. “La tuberculosi encara és l’assassí silenciós dels pobres del món”. Són paraules de Bjørn Lomborg, president del CopenhaguenConsensusCenter, organisme que tracta els problemes del planeta. (LV, 4/01/24). L’afirmació porta implícit el motiu. En cap moment es tracta de banalitzar els pobres. Només és la constatació d’un fet, una dada com tantes altres que, analitzades en conjunt, refermen que la desigualtat, lluny de minvar, augmenta. Fins fa poc temps aquesta afirmació hauria estat, per dir-ho d’alguna manera, agosarada. A hores d’ara potser ja no ho és tant. La societat del benestar és menys benestant. Problemes llunyans han esdevingut assumptes quotidians: habitatge digne, poder adquisitiu, serveis comunitaris, salut mental... La llista no té aturador. Les causes per què la tuberculosi mata al tercer món i les desigualtats colpegen amb contundència el que fins ara consideràvem un entorn segur i per tant privilegiat tenen les mateixes arrels. Hem deixat passar l’economia, els diners, per sobre de la societat. El mercat mana i la gent ho paga, d’una manera o altra.