Competències i governança

Aquestes darreres eleccions comunals, particularment en la part que afecta les Parròquies de la conurbació de les valls centrals, i una vegada assentats els equips a Casa Comuna, observant-los detingudament, ens aporten la visió d’unes noves formes de governança. És ben lògic i normal que els grups guanyadors imprimeixin d’un nou estil propi els seus actes de govern, fins i tot quant a l’apreciació i anàlisis dels dossiers, efectuant-hi unes noves lectures assossegades o no. Les competències comunals que atorga la Constitució són àmplies i obertes, i permeten molt joc, abordant les problemàtiques extenses i complexes referides en els programes electorals. L’habitatge, que ha centrat molts debats i maldecaps, s’ha de tractar indiscutiblement perseguint unes solucions justes i adaptades. No obstant això, alguns polítics empoderats, enlluernats per aquesta priorització, s’han polaritzat, i pretenen bandejar uns equipaments que s’han considerat sempre essencials, com per exemple l’Espai multifuncional, quan ara mateix tenim sobre la taula l’oportunitat d’assolir-lo, amb una simple cessió urbanística de sòl reglamentària, i un acord publicoprivat. És ben cert que la política necessita creativitat i noves idees fresques per part dels gestors de la governança, tot i que concedir l’aval bancari de tot un comú per afavorir l’adquisició d’un habitatge a un privat representaria, al meu entendre, un excés de rauxa que envaeix la ratlla vermella del límit competencial. I això entenc que no s’ha de confondre amb el pecat capital de l’enveja i de la gelosia.