Cada vegada és més important parar-se a pensar, reflexionar, abans d’emetre una opinió, sigui sobre un assumpte o una persona. I amb això no estic dient que abans no es fes o no fes falta fer-ho. Sempre ha estat important. Ara, amb la velocitat de difusió de la (des)informació, és imprescindible. El que està passant a la franja de Gaza –agafant un tema candent– és una massacre, una campanya d’extermini, de neteja ètnica o fins i tot un genocidi. En cap cas és una guerra entesa com a conflicte entre dos estats; ni que atorguem a Hamàs més poder del que té. Perquè a banda de la franja (de Gaza), on sí que governaven, els atacs de l’exèrcit israelià també han arribat a Cisjordània i al sud del Líban, on Hamàs no pinta res. I sí, el passat set d’octubre Hamàs va atacar; però l’ofensiva iniciada per Israel com a resposta és absolutament desproporcionada i té poc a veure amb una operació puntual i justificada, i tot amb el que he escrit quatre ratlles per sobre. Per molt que es vulguin ocultar, els precedents són els que són i quan les potencies implicades fan les coses des de la prepotència i sense tenir en compte la realitat històrica –de Palestina– es pot arribar a l’aberració que ha esdevingut l’ocupació israelita. Abans que hiperventili algú, de la mateixa manera, tinc molt clar que jueu no és sinònim d’Israel, com musulmà no ho és d’àrab. I tampoc sobra recordar amb tot el respecte degut a tutti quanti, que Israel és un estat LAIC (les majúscules són de collita pròpia). Com ja vaig citar fa uns diumenges, el dret d’opinar sempre s’ha de respectar; les opinions ja són figues d’un altre paner.