Pocs polítics tenen l’instint, la raça i les habilitats de Toni Martí. Visionari com pocs, camaleònic, capaç de connectar amb els electors i defer girs inesperats de guió que sorprenien els seus i els contraris. Home de menys dialèctica que audàcia, negociador, senzill i imbatible en el tu a tu. Incomprès de vegades, sabia sortir-se amb la seva i guanyava en les distàncies curtes, on el seu magnetisme era fort. Proper i carismàtic com pocs, amb el seu mig somriure feia trontollar qualsevol rival, i va tenir la capacitat de moure’s en l’espectre polític comunal i nacional fins a crear un partit on sentir-se ell mateix. Sota el seu paraigua va fer convergir simpatitzants de diferents tendències polítiques per guanyar unes eleccions i formar un Govern on, com deia ell, s’envoltava de professionals altament especialitzats. Sense ellperdem els combats parlamentaris més bons que recordem a l’hemicicle, els que feia amb qui el destí havia tornat a unir fa poc com a assessors de l’executiu, un altre excap de Govern i home fort de la política, Jaume Bartumeu.Un vencedor d’eleccions, un animal polític que aquesta setmana ens ha deixat de sobte. Martí el parlamentari, el cònsol i el cap de Govern ha aconseguit tot allò a què pot aspirar en política algú al nostre país. La seva capacitat d’anticipació i de llegir qualsevol situació el posiciona entre els polítics més destacats i alhora valents, capaç de capitanejar canvis estructurals i poc populars. Un home brillant.