Un any enrere, el cap de Govern responia el president de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes, Josep Duró, rebutjant que Andorra hagués de ser com Mònaco, amb una part dels treballadors vivint fora del país. Duró havia fet unes polèmiques declaracions en les quals creia que per resoldre el tema de la manca d’habitatge assequible i el fort creixement de la construcció, vist que Andorra és un país petit, potser s’hauria de fer com al país monegasc; és a dir, que una part dels treballadors visquessin a les comarques veïnes.
En aquell moment, Espot va ser contundent responent Duró, dient que no podíem emmirallar-nos en països com Mònaco o Luxemburg que fomenten el treball fronterer. “Crec que no s’escau”, va arribar a dir. Fins i tot afirmava que els ciutadans han de poder elegir si viuen a Andorra o a la Seu (vegeu hemeroteca de qualsevol mitjà).
A les portes d’uns comicis no li era gaire popular ancorar-se en un extrem de l’eix ideològic allunyant-lo de les posicions de centre liberal que sempre ha dit defensar. Ara, un cop reelegit i amb quatre anys encara per fer el que vulgui amb majoria absoluta, Espot ja no se n’amaga i diu obertament el mateix que va verbalitzar Duró. Mai sabrem si és que el cap de Govern ha canviat d’idea, si és que el president de l’APTA l’ha convençut o que sempre ha pensat així, però ho ocultava per tacticisme. Traslladar el problema del creixement del país a la vinguda de treballadors és no voler afrontar la realitat, que no és altra que canviar aquest model de creixement on només tenen cabuda aquells que poden pagar-se pisos a les torres d’Escaldes o a les construccions de luxe d’Ordino.