Ja fa uns dies vaig rebre una trucada que se’m va identificar com una persona que estava fent una enquesta telefònica relativa a les darreres eleccions generals amb l’objectiu de fer una anàlisi del comportament de l’elector. Sempre que puc intento col·laborar amb les persones que d’una manera abnegada es dediquen a marcar números telefònics cegament sense saber si a l’altre costat els contestarà algú educadament, indiferentment o un energumen posseït per la passió política del moment. I, a més, crec que aquests tipus d’estudis són necessaris, tot i que sigui força escèptic pel que fa al tipus de preguntes, sobretot pel que fa a les persones que lliurement han escollit la fórmula del no-vot. Pot ser que jo sigui massa primmirat, però quan la persona enquestadora em va preguntar quins missatges o temes recordava de la campanya electoral vaig fer un llarg silenci. Jo mateix em vaig quedar sobtat de no recordar ni una sola frase dels candidats a cap de Govern que valgués la pena de posar en rellevància o que hagués sobresortit per damunt de les altres, i això que vaig seguir la campanya amb un interès especial. Alguna cosa deu voler dir. Però l’estadística no ho és tot, i menys si les forces polítiques que van obtenir representació al Consell General no fan una anàlisi més quirúrgica del vot obtingut a les parròquies, per molt exitós que hagi estat, i cauen en l’error d’extrapolar-lo a les eleccions comunals fent sumes i restes que sovint ni sumen ni resten. Les variables que entren en unes eleccions comunals són moltes i no passen necessàriament pel projecte de parròquia que ens presenten.