Un sempre ha de ser prudent i, almenys, donar el benefici del dubte durant els primers mesos de curs al nou Govern, que aquesta setmana ha materialitzat la seva presa de possessió. És cert, però, que malgrat alguns canvis de persones tot indica que ha de continuar igual, perquè al cap i a la fi han guanyat els mateixos amb un programa i un discurs continuista. Deixeu-me, però, que fent honor al meu gremi em manifesti obertament escèptic. Una segona legislatura, o un segon mandat en el cas dels comuns, acostuma a ser la de la veritat. Perquè ens entenguem: la manera de fer política dels nostres mandataris és curtterminista, és a dir, la que només vetlla per ser revalidat a les urnes cada quatre anys. I com que això no pot passar més enllà de dues legislatures, en el segon quadrienni és quan veritablement es desemmascaren i actuen i prenen decisions sense filtres, ja sigui per bé o per mal, segons el punt de vista que es miri. No és un fet exclusiu d’Andorra, sinó de tots aquells presidents, primers ministres o caps de Govern que tenen limitat el nombre de vegades consecutives que es poden presentar. Així passa als Estats Units o, per no anar tan lluny, a França. Al marge d’aquest fet, però, deixo una pregunta enlaire: si al capdavant de Finances hi ha un expert en la matèria, si la màxima responsable d’Exteriors és algú amb una reconeguda trajectòria de relacions internacionals, i si Justícia i Interior l’encapçala una advocada i exbatlle, per posar tres exemples, per què Cultura no té al capdavant una persona de l’àmbit cultural? Ei, amb tots els respectes per a la nova ministra que ja sap que la tinc en molt bona consideració.