La celebració de Sant Jordi és especialment bonica, no sé si hi coincidiu. Una festa en la qual les protagonistes són la cultura en majúscules i les flors no pot ser més que un orgull. Passejar entre les paradetes de flors i llibres, fullejar el paper sortit de la impremta entre olors i colors brillants, esdevé un privilegi per als sentits i un excel·lent aparador de la cultura. Qui més qui menys compra un llibre i aquest any l’oferta de casa és molt àmplia. Sense voler descuidar-me ningú, demano d’avançat disculpes, trobem l’obra de Josep Dallerès El camí cap a la Constitució d’Andorra, de Carles Gascón amb Història de la Seu d’Urgell medieval, de Marc Pantebre, de Noemí Rodríguez amb El que mai et vaig dir, de Juli Fernàndez, de Claudia Cornella i els seus dies d’inspiració per l’autolideratge, o L’art de musicar la fusta, de Sergi Mas, i Pau Chica amb La història d’Andorra i la Guerra Civil espanyola. La llista de noms propis segueix amb Iñaki Rubio, Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent, David Gálvez, Canòlich Prats, Antoni Rodríguez, Robert Pastor o Fabiola Masegosa. Una d’aquestes propostes més andorranes amb altres clàssics, i reedicions o novetats literàries, formaran l’oferta. En un moment de màxima digitalització i força tecnològica, en què tot el consum és online, potenciar les ventes de llibres i flors és un acte romàntic i ple de simbolismes. Entre els forts cavallers, les princeses empoderades i modernes i els dracs es forma un ecosistema propi que ens permet seguir inspirant-nos.