Les EG2023, una vegada que ja estan ben païdes, tot i que encara no disposem de la composició definitiva del Consell General, ens han aportat diverses conclusions inequívoques: una victòria flagrant i indiscutible de DA per aclamació, una davallada estrepitosa dels Socialdemòcrates i de les dues faccions de Liberals, i unes irrupcions amb força de dues noves formacions inèdites, Andorra Endavant, que basa el seu èxit en una poderosa capacitat de seducció, i Concòrdia, que s’estructura sense una ideologia clara, tampoc clàssica, apel·lant a l’ideari que demanda la societat contemporània, això sí, amb unes fórmules magistrals eminentment teòriques, postulant la limitació del creixement, el fre a la inversió forana i afavorint la construcció de lloguer moderat. Si repassem el programa de Concòrdia, ens adonem que ens diuen el que el ciutadà vol sentir, sense originalitats punyents. Penso que Concòrdia, amb un discurs fresc, presentat per uns integrants sobradament preparats, ha pouat en la reserva de vots que naturalment alimentaven les files socialdemòcrates. Doncs entendrem que automàticament, la lògica ens diu, que una part de Concòrdia s’ha gestat dins del nucli dur de la majoria del comú d’Escaldes-Engordany. L’altra part ha covat a l’oposició del comú de Sant Julià de Lòria. En tot cas, ara els dirigents del comú d’Escaldes-Engordany, ja no seran orfes de partit polític, en el seu intent legítim de reelecció en les EC2023 de desembre. Evidentment, us confesso que tota semblança amb la realitat d’aquest escrit que sotmeto al lector seria una pura coincidència.