El perquè del centre de recerca

El 28 d’abril del 2021, el Govern va fer públic l’acord amb la farmacèutica Grifols, per establir un centre de recerca en immunologia al país.

L’acord, explicat a bastament, està sent avui objecte d’una intensa campanya de desinformació, demagògia i politització per part d’algunes forces que concorren a les eleccions generals del 2 d’abril. Vist que moltes d’aquestes declaracions busquen posar la por al centre del seu argumentari o tergiversar la informació donada, pensem que val la pena puntualitzar, una vegada més, algunes qüestions.

Grifols és la primera multinacional farmacèutica que desenvolupa productes derivats o substitutius de la sang. Arran de la bona gestió sanitària de la pandèmia a Andorra, va considerar el nostre país per establir el seu 13è centre de recerca. Els altres centres de Grifols es localitzen als Estats Units, Irlanda, Alema­nya, Suïssa, Espanya i Xangai. L’objectiu de la companyia a Andorra és desenvolupar un centre obert que faci recerca en immunologia, la ciència que estudia els mecanismes de defensa propis del cos humà per desenvolupar tractaments per a malalties com el càncer, malalties cròniques, degeneratives i infeccions. En un entorn de medicina cada cop més precisa i necessitada de noves armes de defensa, la immunologia és un dels camps amb més recorregut.

Davant la possibilitat d’atraure una empresa puntera en biomedicina –àmbit prioritzat pel Govern en el pla de diversificació econòmica–, i tenint en compte la capacitat de traccionar altres empreses al voltant per impulsar un sector d’alt valor afegit, no contaminant, no especulatiu i generador de llocs de treball altament qualificats, s’arriba a un acord que es concreta en el següent. El Govern, a través de la seva agència de promoció econòmica Andorra Business, i Grifols, a través de la seva filial Grifols Innovation and New Technologies, estableixen una societat en la qual Grifols té el 80% del capital social i Andorra Business el 20%. Andorra hi aporta 200.000 euros l’any i posa a disposició l’ús, mai la propietat, d’un ter­reny durant 25 anys. La construcció del centre i el finançament de la recerca van a càrrec de Grifols. S’estableix que el pressupost de construcció serà de 25 milions i la inversió anual en recerca, de set milions. Si el centre acaba costant 30 milions, per l’encariment dels materials, no afecta la part andorrana, que mai aporta res més que els 200.000 euros anuals. No participa en pèrdues i no dilueix la seva participació a menys del 20%. Alhora, malgrat tenir la minoria de l’accionariat, la part andorrana s’assegura poder decisori en qüestions estratègiques com l’entrada d’altres socis, aspectes de recerca, mètodes de finançament o desenvolupament global del projecte. També es garanteix que, acabat el període de cessió, el centre de recerca esdevé propietat del Govern.

L’establiment d’aquest centre permet obrir-nos al sector de la biomedicina i posar-nos al mapa com a lloc de referència per a l’establiment de més empreses especialitzades. En aquest sentit, cal destacar l’acord que ja ha subscrit el Govern amb l’Institut Carreras. En molts altres llocs els processos de desenvolupament al voltant d’un sector sovint són fruit d’un fet catalitzador que en permet l’arrencada. Passa a l’àrea d’innovació tecnològica i biomèdica de Boston, amb l’aglomeració biotecnològica de San Diego a Califòrnia i a Baviera, on empreses com Bayer han generat un ecosistema biomèdic.

Més enllà de la crítica, legítima, assistim a arguments buits que atemoreixen una part de la població amb el suposat risc que entranya el centre pel fet que en algunes de les seves instal·lacions tinguin protocols de seguretat per protegir els treballadors. Seria com criticar el risc que comporta un acte mèdic pel fet de demanar que el metge es posi guants… El nivell de seguretat en una part del centre de recerca és el mateix que el que té el laboratori de microbiologia de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell o qualsevol hospital universitari, com pot ser el Clínic de Barcelona o la facultat de Biologia. De fet, arran de la pandèmia, Suïssa va decidir inaugurar el Laboratori de Bioseguretat de l’Institut de malalties infeccioses de la Universitat de Berna, tot ell amb nivell de bioseguretat BSL-3.

Cal remarcar, per tant, que el centre que es construirà a Ordino està lluny de representar un risc per a la població ja que, en si, no és un centre P3.

S’ha dit també que Andorra no compta amb els mecanismes de control suficients o que els residus contaminaran l’entorn. Això és fals. Andorra té convenis amb agències del medicament estrangeres i el Reglament de gestió de residus sanitaris del 2007. Compta també amb el Comitè d’ètica en la investigació i la Comissió de recerca biomèdica, que han de validar i fer el seguiment de qualsevol projecte al país. Andorra s’ha dotat de legislació al voltant de la biomedicina amb la Llei de teixits i sang del 2018 i la Llei de recerca biomèdica d’aquest mateix 2023, que a diferència del que es diu, no és una llei feta a mida sinó que ja va ser posada sobre la taula el 2019. A més, ha comptat amb l’assessorament de l’expresident de la comissió espanyola de bioètica, Federico de Montalvo, i té l’aval del professor Jean-René Binet, designat per la comissió d’ètica del Consell d’Europa, amb qui també s’ha treballat estretament.

Un dels altres arguments utilitzats per alguns ha estat que el centre de recerca no pot ser ubicat en una Reserva de la Biosfera. Fals. El Govern ha fet les consultes oportunes i la Sra. Maria Cardenas, coordinadora de la xarxa mundial de reserves de Biosfera Iberoamericanes i del Carib, així ho va manifestar el desembre de 2021 davant dels cònsols. A més, la llavors consellera general Carine Montaner va fer la consulta via correu electrònic el juny de 2021 a l’actual secretària del programa sobre l’Home i la Biosfera de la Unesco, la Sra. Meriem Bouamrane, que li va respondre que no veia cap incompatibilitat entre el centre de recerca i la Reserva de la Biosfera d’Ordino. Tampoc la comissió nacional andorrana per a la Unesco ha alertat mai el Govern ni el comú de cap incompatibilitat en aquest sentit.

Des de la fermesa i la confiança dels beneficis que aportarà aquest projecte per a Andorra i per a la biomedicina, volem deixar clar que seguirem presentant les nostres propostes i contraposant-les en debat a les que vulguin proposar les altres candidatures, tant parroquials com nacionals.

* Berna Coma, Sandra Codina, Marc Galabert, Marc Saura i Meri Rabadà, Candidatura territorial d’ACO + Demòcrates + Liberals d’Ordino