Llegeixo un titular que aconsegueix allò per al qual estan fets els titulars, que no és altra cosa que captar el teu interès per la notícia que s’hi escriu a sota. Diu: “El català és la dotzena llengua més influent del món, segons el Ministeri de Cultura francès” (Vilaweb, 23/02/2023). Immediatament llegeixo la notícia, interessat un com està per tot allò que fa referència a l’estat de salut de la nostra llengua, però sobretot encuriosit per com s’ha realitzat aquest baròmetre per part dels seus autors, Alain Calvet, doctor en ciències i Louis-Jean Calvet, doctor en lingüística, i que posiciona tan bé el català.
Després de la lectura me’n vaig directe a l’estudi penjat en un dels apartats del web del Ministère de la Culture, però els indicadors que fan servir per determinar el grau d’influència d’una llengua són tants i tan variats que confesso que ben aviat perdo l’interès. Perquè per molts ítems que valorem i per molts decimals que hi posem al darrere, la realitat és que l’únic barem vàlid per saber el benestar d’una llengua, i alhora la seva capacitat d’influència, no és altra que el del seu ús social. I ningú em negarà que, per moltes taules de càlcul que es facin, la nostra llengua no és que precisament estigui a la primera línia de sortida en la seva pròpia àrea lingüística, un fet indispensable i com a primer graó per passar després a ser influent. Si no hi ha ús, la llengua es mor.
En fi, que cal agrair aquest esforç dels lingüistes francesos, del qual aprenem com una llengua minoritària, i amb un ús cada vegada menor, pot arribar a estar entre el TOP20 de les llengües més influents.