L’holograma de Dom Guillem ha estat sens dubte la notícia de la setmana –amb permís de Sant Tomàs, del Partit Socialdemòcrata i del Tribunal Constitucional–. No passa cada dia, o almenys no passava fins ara, que al cap de casa d’Areny-Plandolit se’ns aparegui de forma fantasmagòrica el prohom ordinenc explicant en poc més de vint minuts la seva vida associada a l’home d’estat que va ser, sense deixar de banda el perfil més empresarial i els fets que en la seva conjuntura van influir en l’economia del país, així com les influències foranes, ja fossin les guerres veïnes o els interessos econòmics.
Al marge del relat, que porta el segell de l’Albert Villaró, l’aposta de l’àrea de Museus del ministeri de Cultura per la tecnologia i, per tant, per una fórmula que ens allunya del convencionalisme en el qual estan immerses moltes propostes museístiques, obre la porta, o almenys l’hauria d’obrir, a experimentar més en aquest camp que dona infinites possibilitats i que, de passada, provoca una altra mirada als consumidors o potencials consumidors de museus.
Vull dir amb això que, aplaudint la iniciativa i la posada en escena, no ens hauríem de quedar aquí, i que a partir de l’experiència amb el baró de Senaller i Gramenet explorar noves propostes més trencadores que ho poden ser gràcies als recursos tecnològics (i la dotació pressupostària, és clar). Dom Guillem, encara que sigui en forma d’holograma, una vegada més ens dona les pistes de cap a on avança el futur i què hem de fer per no quedar-nos enrere.