L’economia, sempre l’economia, perquè és un element condicionador de tot país. Mentre els bancs centrals acceleren l’increment dels tipus d’interès, en un intent d’alentir el consum i frenar l’alça imparable de la inflació, els ciutadans estem atrapats per totes bandes, en una situació que va directa a la crisi i que provoca molta incertesa.
Aquesta setmana els tipus d’interès han tornat a pujar, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, els elevava en 0,75 punts i l’euríbor, índex de referència de, per exemple, les hipoteques se situa en un 2,62%. Traduït en xifres, per a una hipoteca d’uns 300.000 euros l’encariment mensual serà de 150 euros si tenim com a referent els tipus de fa un any, que, a més, eren negatius. Però el més sorprenent és que tot i la forta inflació que estem tenint l’economia creix. De fet, apujar els tipus és una manera de refredar el consum i la demanda de crèdits i així fer baixar la inflació. Hi ha diverses teories sobre quin serà el futur: de les més apocalíptiques, d’una gran crisi que pot retornar-nos a la diferenciació de les classes amb rics molt rics i una forta massa social pobre i sense recursos, a les menys negatives, que apunten una crisi temporal i un nou cicle amb recessió a la vista. Sens dubte el que sí que és clar és que estem en models esgotats i per molt que escoltem, sobretot als polítics, promeses de noves formules, el que és necessari és que es prenguin decisions per fer-les possibles i obtenir millores col·lectives.