Es presenten com a moviment, alhora que es constitueixen com a partit. Heus aquí la convivència amb una contradicció entre el que inspira un grup de persones a unir-se per influir en la voluntat política i el que realment acaba produint-se. Ho acabem de veure aquests darrers dies amb dos exemples molt clars: Concòrdia i Acció, dues noves marques que es defineixen com a moviment, però es constitueixen legalment com a partit. Quin interès, doncs, hi ha en la definició d’una cosa o altra? Com sempre dic, les paraules són importants i les seves definicions, encara més.
La paraula moviment ens suggereix amplitud, dinamisme i participació, entre d’altres conceptes. En canvi, el mot partit és, tal com indica el seu nom, una part, una fracció (de la societat). Els primers, per definició, fan una aposta per accions col·lectives que canviïn les coses; els segons s’erigeixen en representants perquè un programa de govern –elaborat amb unes rígides normes internes de deliberació i participació– acabi executant-se a partir d’un electoralisme instrumental que els doni la majoria.
La realitat és que Concòrdia i Acció són massa tendres encara perquè ens demostrin què volen ser, si moviment o partit, encara que els segons ja tinguin experiència de govern i parlamentària. De moment, avancen cap a una campanya electoral, però el que realment els acabarà definint serà la seva praxi política i amb el temps veurem si l’ús de les paraules no haurà estat més una marca que no pas un concepte.