La notícia de la mort de la reina Elisabet II, una llegenda, centra aquests dies l’actualitat política.
La reina que va decidir, sense fer cas al que li deia el seu entorn, retransmetre en directe i per televisió la seva coronació, en un moments en què la monarquia estava envoltada de pur misteri, se’n va entre portades, mencions i obertures d’informatius. Cap d’Estat de 15 països, la reina Elisabet II ha estat la més longeva en el seu regnat, sense faltar mai als compromisos i ha vist passar per les reunions setmanals a Bukingham Palace 15 primers ministres, començant pel mític Winston Churchill. La monarquia per excel·lència ha tornat a demostrar la pulcritud i rigor amb què es regeix, amb un protocol sota el nom d’operació London Bridge previst feia dècades, que preveu dia a dia i minuciosament tots els detalls del seu funeral i la coronació del nou rei.
Carles III, l’hereu etern, es corona avui entre multituds i focus, amb una popularitat entre el poble britànic baixa, del 42%, davant el 75% que tenia la reina Elisabet II. Arriba al lloc pel qual s’ha estat preparant tota la vida en un moment convuls amb problemes econòmics entre la població, immers en una crisi política del govern conservador, amb la sortida de Boris Johnson i l’entrada de la a primera ministra Liz Truss i un Brexit que divideix la societat del Regne Unit. Un repte per al descendent, que afronta una nova etapa incerta i complexa en una família en la qual regnen els escàndols.
Per cert, Dancing Queen diuen que era a cançó preferida de la reina.