Hi ha iniciatives que estan carregades de bones intencions, però que a la pràctica acaben sent perverses. És el cas de les màquines de reciclatge invers que vam tenir a Ordino i que la capital implementarà. Recordem el seu funcionament: una màquina dona un tiquet per valor d’uns cèntims per cada envàs dipositat. Els tiquets són intercanviables per una compra en un comerç de la parròquia, sent el comú qui abona després els diners al comerç en qüestió. No em negaran que hi ha cert fons de bonisme que pot acabar provocant l’efecte contrari perquè al final, segons com i qui, acabes incentivant més el consum de productes envasats que no pas la seva reducció. Crec que l’error és de concepte. El reciclatge, recollida selectiva, la reutilització i la reducció de l’ús d’envasos és un tema cultural, a part de mediambiental, és clar. La inversió pública que s’ha de fer és en més educació i divulgació. Vull creure que les polítiques mediambientals van en aquesta direcció. Els comuns (és a dir, els ciutadans) pressuposten molts diners en la recollida selectiva, diners que considero ben invertits. No s’arriba encara als percentatge que ens situaria en nivells òptims però és en la responsabilitat que tenim com a ciutadans on cal intervenir. El premi ha de ser que em paguin per reciclar? No és el meu deure com a ciutadà fer-ho? No seria millor, potser, que per ser un ciutadà responsable em reduïssin part dels impostos que paguem? Per fer-ho més gràfic: s’imaginen que el comú em donés diners a canvi de recollir les tifes de la meva gossa o fins i tot dels de la veïna o de totes les tifes que trobés pel carrer? Oi que no? Oi que és la meva responsabilitat fer-ho i si no em multen?