Dimarts, 9 de abril de 2024

Creat:

Actualitzat:

A la lectura del titular de la notícia, veig que en realitat no hem entès res sobre el problema de la violència als centres educatius. És obvi que la ministra Pallarés està vivint intensament la croada particular de mediatització de la seva figura, una vegada s’ha independitzat i alliberat de Liberals. S’entén perfectament, des d’un punt de vista polític, que intenti rendibilitzar les seves intervencions, amb una màxima exposició, en un clima preelectoral. No obstant això, el problema és que optar per instal·lar agents d’igualtat a les escoles respon senzillament a una lectura errònia o falsa, i a no haver analitzat acuradament la qüestió. La violència a les escoles d’Andorra i d’arreu del món ve bàsicament del bullying, que no te gènere i que no te res a veure amb la violència de gènere. El bullying pot desencadenar conseqüències irreversibles com, per exemple, el suïcidi d’infants i d’adolescents, malauradament també a Andorra. Posicionar agents d’igualtat a les aules servirà (o no) per adoctrinar, intentant que els nens portin camises roses i juguin amb nines i les nenes bruses blaves i juguin amb soldats, i poca cosa més; és l’anomenada coeducació, un invent modern que vol implantar la igualtat de gènere on ja n’hi havia. El bullying, però, es persegueix i s’aturarà només si els actors implicats, que no cal crear perquè hi són des de sempre, són vetlladors de les males pràctiques sobre el terreny. Davant d’un ínfim detall cal actuar com policies preventius i també repressius davant aquests vils actes de violència generalment impregnats de covardia.

tracking