Ja ens trobem a l’any 2022, ja no es tracta del futur sinó del present i pràcticament tots els tràmits i declaracions es fan mitjançant la via telemàtica. En principi em sembla del tot normal, a banda d’evitar també el “contacte” entre les persones a causa de la maleïda pandèmia. La previsió per aquest any es que pràcticament tot s’hagi de fer obligatòriament per aquest mitjà, i aquí es on no ho veig tan normal. Em refereixo a la signatura digital, signatura electrònica o certificat electrònic que permet signar els documents virtualment, principalment al Registre de Dipòsit de comptes, al Departament de Tributs i Fronteres, a la CASS, Feda, Andorra Telecom, Salut, certificat digital Covid, Bancs, factures a Govern... I fins i tot a les factures d’empreses privades que ja ni tan sols volen enviar per correu. No tothom disposa d’un ordinador, un correu electrònic, ni tampoc tothom sap fer-ne ús. Sobre tot molta gent d’avançada edat. La solució a aquest problema no és posar-se en mans d’un gestor com s’ha estat fent fins ara i que aquest utilitzi una representació amb els seus codis d’accés personals o fins i tot que aquest gestor utilitzi el codi i la contrasenya del seu client, ja que ara mateix ens diuen que això és il·legal. S’ha de preveure que encara hi ha molta gent que no es troba dins d’aquesta “modernitat” i probablement no s’hi trobarà mai. Pretendre que tot s’hagi de fer obligatòriament per via telemàtica penso que és abusiu. Crec que s’hauria de permetre sempre la situació de la via presencial per a totes aquestes persones. Eliminar completament aquesta via presencial penso que és un error.