Dels polítics n’esperem seriositat, coneixement, rigorositat, bones pràctiques i treball per a la comunitat. En ells dipositem amb el vot la confiança perquè ens dirigeixin des de l’honestedat, el carisma exercint un lideratge actiu i positiu.
De vegades, massa sovint, les decisions es polititzen i els partits se situen a un o altre cantó de la línia en funció del rendiment electoral que poden treure del tema. Lluny de ser fidels a ideologies o projectes que els han donat els vots, l’oportunisme es fa fort entre els partits i els seus líders que aprofiten qualsevol polèmica per sortir a la palestra. Qüestions com l’educació, els impostos, els drets o la Covid... s’utilitzen de forma demagògica per oposar-se al contrincant o per captar nous adeptes que es tradueixen en vots. El sentit d’estat i del bé comú poc sembla importar i s’aprofiten les anècdotes per fer titulars i donar entrevistes.
Ens calen més seriositat i nivell en moments delicats i complicats i la recerca del bé comú des del treball pel poble. Discursos esbiaixats que busquen la foto fàcil no fan més que confondre la població i enfrontar-la. Des de la llibertat d’opinió però sobre bases consolidades i deixant estratègies que són més de manual de manipulació que no de bones pràctiques polítiques. I és un model que es repeteix a dreta esquerra en països democràtics i desenvolupats. El preu a pagar per aquest oportunisme polític no importa si hi ha en joc aconseguir el suport per poder accedir i ascendir al desitjat tron.