Quan no ens agraden les actuacions d’altri és lícit criticar-les, cal, però, aportar-hi els arguments que sostinguin l’esquelet de la nostra contrateoria. Si no ho fem, estem frivolitzant. Quan el grup parlamentari de DA que dona suport al Govern anuncia que abordarà el projecte de llei de protocol i cerimònia, l’oposició ho veu frívol. És evident que hi ha d’haver prioritats i és cert que en els temps que corren hi ha matèries que mereixerien preferències en el calendari de l’actuari al Consell General. Penso sincerament, però, que l’activitat principal i destacada al parlament no es veurà truncada i menystinguda per tractar un text que reguli el protocol i la cerimònia. Un exemple de frivolitat de manual seria quan la consellera Montaner s’oposa sense manies a les noves mesures per allargar les restriccions anti Covid en un escenari preocupant, on els contagis van augmentant dia rere dia. Malauradament ja sabem com les gasta la consellera díscola, que està instal·lada en un attrezzo de teatre còmic sempre previsible. A la COP26 de Glasgow assistim al súmmum de la frivolitat. Ja estem acostumats a un seguit de cimeres grandiloqüents, on en teoria els líders de les grans potències prenen decisions cabdals per salvaguardar la sostenibilitat del planeta. La realitat és, però, una altra, és desesperant, i la Terra continua patint en un món on el progrés econòmic no entén de transició ecològica, i tampoc ho condiciona. Tot i així la frivolitat, que és una actitud força estesa, no és un dels set pecats capitals, ho hauria de ser, però n’hi ha altres que són pitjors.