Creat:

Actualitzat:

Fa una setmana l’Espanya futbolera va posar el crit al cel per una decisió arbitral que li va costar un títol, a la final de la Europe Nations League de la UEFA contra França. El que m’ha fet riure –futbolísticament parlant– són alguns titulars que el fet ha generat, com aquest: “Quan la normativa pot beneficiar l’infractor” (Ara, esports 11/10/21). La combinació de VAR (videoarbitratge) i la interpretació que l’àrbitre va fer de la regla del fora de joc va donar per bo el gol d’un jugador que en el moment d’iniciar la seva jugada estava, tant sí com no, en posició antireglamentària! El cas és que l’actual reglament del futbol és obsolet. Tema recurrent en aquestes ratlles? Efectivament. Contràriament a la normativa de la resta d’esports col·lectius, la del futbol sembla esculpida en pedra com els manaments de Moisès, o pitjor encara, en l’adamantium de Wolverine (Univers Marvel). Tal és l’indestructible poder que tenen. A aquestes alçades qualsevol afeccionat amb esperit crític, deixant de banda l’amor innegociable als colors, és conscient que el reglament va en contra del futbol, l’esport més practicat a nivell amateur i més seguit en el professional del món. Mentre l’acumulació de faltes tàctiques, voluntàries, involuntàries, intencionades o casuals no comporti penalització, continuaran beneficiant sempre l’infractor. Mentre el temps de joc no s’aturi en cada parada voluntària, involuntària, intencionada o casual, ídem d’ídem. Mentre la simulació i l’engany –mai involuntari, sempre intencionat i fet a propòsit– es permeti; la trampa i el joc brut continuaran gaudint d’impunitat. I el gran perjudicat és... el futbol!

tracking