Creat:

Actualitzat:

Després de tants mesos de pandèmia començo a veure clar que quan les autoritats sanitàries espanyoles, sigui a escala nacional o a escala autonòmica, asseguren que es guien exclusivament per criteris científics, el que volen dir és que les mesures de prevenció les apliquen segons una interpretació força particular del mètode d’assaig i error: assagen a decretar el primer que se’ls passa pel cap, i quan algú els fa adonar que s’han ficat de peus a la galleda, doncs retiren (sense reconèixer l’error, és clar) el que havien imposat a bombo i plateret i proven per un altre costat, i si l’encerto l’endevino; i si convé, sempre es pot culpar del canvi de parer la variant més exòtica del virus que tinguem a mà. I si algú pensa que exagero, que repassi l’hemeroteca del darrer any i mig i em digui si troba cap lògica que sostingui la miscel·lània de decrets i mesures presumptament preventives que s’han arribat a posar en pràctica. Ara, amb les vacunes de les darreres setmanes, ha anat baixant progressivament el nombre de contagis, la qual cosa sembla que ha estat un nou al·licient per al lluïment dels encarregats de decretar mesures antipandèmiques i, com aquell que et fa un favor, han acceptat que hi tornin les revetlles i les festes majors al calendari d’estiu. Ep, però sense ballar! I sense que s’amunteguin més de deu persones en cas de mantenir relacions interbombollístiques. És a dir, que quan arribi la revetlla de sant Joan, a la catalana terra podrem sortir al balcó a menjar un tros de coca i encendre quatre piules, i cap a dins ràpid altre cop, no fos cas que amb aquest excés de rauxa ens agafi un cobriment de cor.

tracking