Creat:

Actualitzat:

Ahir vam celebrar Sant Jordi, una festa que embriaga de bellesa, com definia la síndrome de Stendhal. Poques tradicions són tant boniques com la de reglar llibres i roses.

Llibres que representen la cultura, la saviesa, dels quals aprendre, fullejant-los tot olorant l’aroma del paper nou, descobrint pàgines de fantasia o realitat que ens evoquen altres èpoques, altres cultures altres mons, que ens transporten, ens eleven i ens fan somniar. Roses, símbol de l’amor, la bellesa i la fragilitat dels sentiments més profunds, que neixen i floreixen amb passió però que si no es cuiden i s’alimenten s’acaben marcint. El mestissatge entre cultura i amor que representen el llibre i la rosa amb la llegenda de Sant Jordi darrere són la metàfora perfecta de l’essència de l’ésser. Perquè sense amor, sense persones a qui estimar i a qui regalar no som res. Perquè estem fets d’experiències acumulades en les pàgines d’un llibre que quan naixem està en blanc i que anem omplint capítol a capítol amb esforç i dedicació. I estem fets també de sentiments i emocions de les ànimes que ens envolten i de l’aprenentatge que ens han deixat. Perquè no tenim la pell dura del drac de la llegenda i som fràgils i permeables, absorbim el que ens dona l’entorn, d’aquí la importància de saber rodejar-se adequadament. Sentim i expressem i contribuïm amb aquest flux en una interacció infinita amb els nostres amics, companys i familiars.

Som les emocions, els aprenentatges i les experiències que escrivim .

tracking