En aquests temps convulsos, incerts, que la majoria de nosaltres no havíem viscut mai, en èpoques de confinament massiu, de por i inseguretat, m’agradaria dedicar l’article als milers d’herois anònims que tenim. Parlo dels sanitaris, metges, infermeres, auxiliars que posen en risc cada dia la seva salut per salvar els altres. Però també dels cossos de seguretat, policies, bombers, duaners que mantenen el servei de vigilàncies, i de tots els que treballen en serveis de primera necessitat com dependents i treballadors de l’alimentació, de les farmàcies, dones de la neteja, conductors de transports, pagesos i tots aquells serveis que es mantenen oberts per assegurar el subministrament i que estan en risc diari, que deixen a casa les famílies amb tristor per fer un servei comunitari. També dels polítics i serveis públics que estan treballant sense descans i, per descomptat, dels periodistes i treballadors dels mitjans que cada dia surten al carrer a explicar el que succeeix, les inquietuds dels ciutadans i que es mantenen al peu del canó. Estem envoltats d’herois anònims que avantposen el bé col·lectiu al propi, que es posen a primera línia en, com diu Emmanuel Macron, aquesta guerra contra el coronavirus. Però, evidentment, mentre uns estan a trinxeres uns altres desafien qualsevol codi i desfrenen l’egoisme més profund saltant-se les normatives i avantposant els seus desitjos al be comú. Són els que en aquestes situacions mostren el cantó fosc de la societat, que també hi és. Que la força ens acompanyi.