La política no s’ha de fer davant un jutge o no hauria de ser així. Aquests dies, per posar un exemple, les declaracions dels polítics catalans davant el Tribunal Suprem retransmesos en directe. Veure com representants escollits pel poble han de justificar les idees per les quals els van votar. És igual si som unionistes o independentistes, les idees defensades sense violència no han de ser objecte de presó. Perquè un procés com aquest és molt perillós, perquè desdibuixa els límits de la democràcia i instaura el règim de la por. Potser aquest és l’objectiu que hi ha al darrere, una mena de mesura dissuasòria perquè els ciutadans tinguin por a expressar-se i sortir al carrer davant una condemna de presó. En democràcia la diversitat d’idees és positiva i només són les urnes les que han de declinar la balança. La situació que viu l’Estat veí l’únic que fa és potenciar els extremismes, fer pujar els populistes i que líders polítics amb formació i coneixement es llencin a la demagògia patriòtica per captar el vot. No podem linxar polítics i molt menys banalitzar amb delictes com violència o sedició. Permetre aquests empresonaments preventius tan mediatitzats posa el país veí al límit del que durant anys s’havia guanyat. Retrocedeix la democràcia espanyola i fomenta la propulsió de personatges, hàbits de poder, amb pocs escrúpols. Que es defensin les idees de forma neta i que no faci por escoltar els altres. Un traïdor és aquell que va per l’esquena d’amagat, mai el que defensa netament els seu ideari. La democràcia sempre ha estat això: convivència respecte a les idees i al nostre oponent.