Explosió al Consell General

Feia dies que la situació era tensa… Les lluites de poder i missatges enverinats entre Unió Laurediana i Liberals d'Andorra, que van concórrer junts en coalició a les eleccions generals passades, dit de pas amb un boníssim resultat electoral per sobre de les expectatives, han acabat amb l’explosió del grup parlamentari. Josep Pintat i els seus deixaven aquesta setmana el grup liberal. El líder d’UL era el candidat i cap de l’oposició, i amb el nou escenari passarà a engreixar un grup mixt sense precedents, el qual podria, almenys per suports dels seus i d’alguna consellera independent, acabar presidint. Jordi Gallardo i els seus, que van tensar la corda en fer unes primàries contra la voluntat dels seus socis sabent que podia tenir conseqüències, es queden al capdavant de la formació, que començarà a teixir nous pactes. Es fa difícil d’entendre sota una perspectiva d’estratègia política aquesta divisió dels que estaven d’entrada més ben posicionats per fer ombra a DA. O se’ns escapen coses, que segur que sí, o una decisió així només els afebleix tots i no té gaire lògica. Novament a la nostra política pesen més les desavinences personals que els programes, i les afinitats que el partit. És curiós que fa unes setmanes el nou líder liberal negués de totes les maneres possibles una crisi interna i poc després abandonessin el grup “els homes de Pintat”. És curiós com des d’UL han aguantat en silenci de moment aquesta disputa observant amb sang freda el procés de primàries de Liberals. El Consell General està més dividit que mai, escissions i més escissions són el model dels darrers anys. No és casualitat que siguin a les bancades de l’oposició perquè, com és sabut, el poder uneix.