Creat:

Actualitzat:

Tenir esperit crític, diferenciar-se de la massa, em sembla essencial i enriquidor. Les èpoques de la veritat absoluta o pensament únic –que dit de pas a alguns els agradaria instaurar– afortunadament han caducat. Nedar contracorrent pot descobrir-nos nous enfocaments, camins ocults entre els arbres. La riquesa està en la diversitat que tenim de veure les coses, els detalls, i les percepcions ens fan únics i diferents. La crítica és l’única via per avançar, millorar i progressar. El conformisme ens adorm i ens idiotitza. Les preguntes, les anàlisis i les discussions han fet des de sempre avançar, empènyer, continuar, descobrir. La crítica és bàsica per entre tots construir un lloc millor. No m’agraden els pilotes ni els vassalls, i valoro aquells que pensen diferent i saben fer-se escoltar des del respecte i la tolerància. Però també valoro molt, en aquesta època nostra, la valentia, la fortalesa de dir el que un pensa i sent però donant la cara, i no amagant-se dar­rere un anonimat o un nikname. Detesto els que fan de la covardia la seva bandera, intoxicant, criticant i manipulant des de l’anonimat amb mitges veritats o manipulacions burdes, i encara més els que els creuen i fan seguidisme sense adonar-se que estan sent utilitzats. Totes les opinions i crítiques són bones sempre que siguin respectuoses, però només em serveixen si porten nom i cara. Com en la guerra, és de covards i traïdors disparar per l’esquena sabent que el teu adversari no podrà respondre. La valentia és a pit descobert, ensenyant el cor i lluitant per uns ideals. Les crítiques perden tot el valor darrere l’anonimat, si som valents per dir, ho som per donar la cara, si no engrandirem la llista dels covards.

tracking