Probablement, com acostuma a passar amb tot allò relacionat amb el món de la cultura i de les tradicions, el que va succeir dilluns li hagi passat per alt a molta gent o no s’hagi copsat la importància que representa el retrobament dels col·lectius fallaires de les Valls d’Andorra –com li agrada anomenar-nos al Gerard–. Tres formàvem part de la candidatura Unesco i la inclusió en la llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat, a part de satisfacció, ens posava deures: preservar i divulgar. Anar per lliure, cadascú des de la seva parròquia, ens dificultava aquesta tasca, ens posava traves a l’hora de cercar complicitats amb les institucions i estàvem en fals en la representació com a país en les trobades de fallaires del Pirineu o en projectes comuns entre els tres estats. La grata sorpresa ha estat que en el procés de retrobament no només en som tres –Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes-Engordany–, sinó que s’hi ha afegit un quart col·lectiu fallaire: Encamp. No descartem que, en aquest retrobament que hem iniciat i que esperem culminar abans d’un any, la tradició fallaire torni a ser present a les set parròquies, com a principi del segle passat, com quan els padrins eren jovenets i rodaven falles al voltant de les fogueres del seus pobles. Una tradició de tot el país, que mobilitza moltíssima gent, de la qual en gaudeix molta més i que és digna de posar-la a l’aparador turístic per ser admirada per tothom qui visita Andorra la nit de Sant Joan. El retrobament dels fallaires de les Valls d’Andorra és sens dubte la millor notícia precisament l’any que celebrem el trentè aniversari de la recuperació de les falles.