Ha ressuscitat!

I en trobar que la pedra havia estat treta de l’entrada i no hi havia el cos del Senyor se’n va anar corrents a dir als deixebles: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat” (Jn 20,2). Era fosc perquè Maria Magdalena havia sortit molt d’hora per anar al sepulcre on havien dipositat el cos del seu Mestre. Però també la seva vida, el seu pensament i l’esperança posada en Jesús estaven marcades per la foscor. La mort de Jesús havia afectat profundament la seva vida, no podia entendre res del que havia passat. Quants esdeveniments que afecten la nostra vida, dels nostres familiars i amics o les mateixes notícies sovint tan marcades per la violència, el sofriment i la mort com les dels atemptats a Brussel·les, ens omplen de tristesa, de foscor. Semblaria que tot ha acabat, que la mort ha vençut, que totes les esperances s’han esvaït. Però quan arriben els primers raigs de llum es comencen a veure les coses d’una manera nova. Aquell sepulcre buit, en un principi, comportà un pensament ben lògic: s’havien endut el cos del Senyor i no sabien on era. Però els deixebles, Pere i Joan, van anar corrents al sepulcre. Ens podem imaginar quines preguntes es deurien fer: serà veritat això que ens ha dit Maria Magdalena? Ha desaparegut el cos del Senyor? Però la pregunta que faria bategar més el seu cor era si realment allò que Jesús els havia anunciat seria veritat realment? Per això, quan arribaren al sepulcre buit, ens diu l’evangelista que Joan “veié i cregué” (Lc 20,8). Cregué que Jesús havia ressuscitat com havia anunciat. Cregué sense veure’l ressuscitat. El sepulcre buit no és una prova de la resurrecció del Senyor perquè també van fer córrer entre els soldats que guardaven el sepulcre que els seus deixebles s’havien endut el cos mentre ells dormien. Però qui confia en les paraules del Senyor, en veure el sepulcre buit, el porta a creure en allò que Ell havia anunciat: la seva resur­recció. I després els deixebles pogueren tenir l’experiència de trobar-se amb Jesús ressuscitat. Aquell diumenge de Pasqua es féu de dia sobre la ciutat de Jerusalem i sobre el sepulcre on havia reposat el cos mort del Senyor, però també arribà la llum de la resurrecció del Senyor en el cor de Maria Magdalena i dels altres deixebles. El Senyor no el trobaren al lloc dominat per la foscor de la mort. La força de la vida havia vençut el poder de la mort. La llum de la resurrecció del Senyor brilla sobre nosaltres i esvaeix les foscors dels nostres cors. Així ho hem proclamat aquesta nit en l’anunci de la Pasqua: “Que la ter­ra també s’ompli d’alegria, il·luminada i radiant de la claror que ve de la llum del regne etern; perquè avui la foscor ja s’ha esvaït”. Bona Pasqua!