Calçotada

Com poden imaginar, les calçotades s’han convertit per dret propi en un dels motors econòmics de la comarca i cada any per aquestes dates som moltes les persones que ens hi escapem per fer una calçotada. Sense anar més lluny, a principi de gener jo mateix vaig estar a la Bisbal del Penedès per gaudir de la primera calçotada del 2016 i és probable que al febrer repeteixi l’experiència. M’encanten els calçots i sobretot gaudir de la festa en bona companyia. Ara bé. Quants calçots es menja una personal adulta? Jo diria que la quantitat normal oscil·la entre deu i vint calçots, excepcionalment potser trenta, i si imaginem un àpat sols amb calçots, sense carn, ni botifarres, allargant molt la gana potser podríem arribar a quaranta... però si els he de ser franc, no em veig a mi mateix empassant-me quaranta cebes. Poden imaginar què signifiquen dos-cents calçots? Més enllà de la bestialitat de la xifra, la reflexió hauria de portar-nos a si realment la promoció del producte necessita un concurs de menjar calçots. És normal que en l’actualitat encara perdurin concursos d’aquest tipus? Quin sentit tenen? Es poden justificar pel seu caràcter festiu i lúdic? No és una cafrada? Anys enrere, en temps de la postguerra espanyola, a les cases es feien, mig en broma i en ocasions especials, concursos d’aquest tipus. Hi havia gent que per Sant Esteve es menjava deu o dotze canelons. Però aquest costum no té res a veure amb concursos on el que compta és la quantitat engolida, ja sigui de calçots, cargols, ostres, dònuts o hamburgueses. Òbviament, cadascú fa el que vol amb el seu cos, i els ajuntaments programen d’acord amb les seves tradicions, però sembla una ximpleria incentivar activitats d’aquest tipus. La societat tracta d’educar seguint els criteris de la bona alimentació. Intentem conscienciar la població que s’alimenti de manera racional, sense caure ens els excessos, com tampoc en l’anorèxia. I, en canvi, incentivem concursos com l’esmentat sense pensar que poden ser perillosos per a la integritat de l’individu. Llarga vida al calçot!, però bé estaria que en properes edicions es trobessin alternatives als mencionats concursos.