Que tots els infants somriguin

Els cristians dediquem cada any la darrera setmana del mes de gener el nostre pensament i la nostra mirada a la mainada. Als infants a qui falta el necessari per poder somriure i als qui ho tenen tot i més, i no somriuen. Aquests tenen més menjar que gana, i els primers tenen més gana que menjar. Aquest desequilibri és un pecat greu. La clau d’un somriure és la complicitat. Ens emociona la mamà que aconsegueix que el seu fill en braços ens regali un somriure quan encara li falten mesos per dir papa, mama. Si desvetllem un somriure en els infants d’Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud i Oceania, a Europa somriurem tots. És ajudant que som ajudats. L’Església pretén que la gent més jove entri en el joc més enriquidor dels nostres temps: el joc de la solidaritat. Un jove per ser monitor d’AINA a l’estiu ha de treballar cada mes per correu electrònic els temes escollits al començament de curs. Hem aprofundit l’afirmació: “L’esperança és fortalesa en el nostre caminar.” La reflexió cloïa amb la pregunta: “Què esperem per a l’any 2016?” Les respostes fan florir un hivern més la gavernera de la Mare de Déu de Meritxell. Perfumem-nos amb les seves gavernes que els joves han fet florir. Espigolo en el cor dels monitors i monitores. M’agradaria que tots els nens i nenes de tot arreu siguin més alegres, més apassionats, més il·lusionats. M’agradaria que tots els monitors/es sapiguem ajudar els infants a ser més feliços, a tenir tot l’amor que càpiga en els seus cors, a omplir de jocs i de cançons el seu temps de lleure. M’esforçaré per tal que les colònies estiu 2016 siguin una escola on aprendre l’acolliment i l’amistat per a tots, i en especial per als qui estan en risc d’exclusió social. Ens agradaria que tots, pares, mares, avis, mestres, mossens, comuns i Govern lluitin perquè els nens/nenes puguin ser nens/nenes. I al costat d’ells, els monitors/es lluitem perquè cada nen@ desenvolupi la fantasia i imaginació que porta a dins. Com a monitora d’AINA demano que la casa de colònies continuï fidel amb radicalitat als objectius i valors gràcies als quals, durant quaranta anys, milers d’infants i adolescents han crescut en la vida. La Fundació Pere Tarrés, amb la qual tenim una estreta comunió gràcies a la Fundació d’Esplais de la Mare de Déu de Núria del Bisbat d’Urgell, ha fet una crida a donar la mà als infants de casa nostra en greus dificultats: “És l’hora de tornar al pati. Jo me’n recordo. Tu te’ns recordes. Ells... ajuda que milers d’infants en risc d’exclusió social tinguin un bon record de la seva infància. Dóna el teu record. Ajuda’ls a créixer.” No posem el cap sota l’ala. Tenim infants que es troben ben lluny d’un somriure: mares que no se’n surten de tirar endavant els seus fills; pares sense una feina estable i digna fruiten una infància complicada per als fills/es: pares i mares que no saben fixar per als fills els límits de comportament. Fills –escriu la Raquel– que van a la universitat a escalfar la cadira sense preocupar-se de l’esforç que fan a casa seva per pagar-los una educació. Els padrins, aquests pous de saviesa sovint oblidats... La campanya de la Santa Infància i l’Unicef eixamplen la nostra mirada solidària. Denuncien: “La reducció del pressupost destinat a serveis socials essencials ha deixat els centres de salut sense medicaments ni metges, les escoles sense llibres ni mestres i els centres de planificació de la família sense personal ni subministrament. El nombre de menors de cinc anys que moriran innecessàriament de pneumònia durant aquesta última dècada, augmentarà a uns trenta milions.” (Estat Mundial de la Infància. Resum. Unicef). Santa Infància de l’Any de la Misericòrdia. Els sentiments, a vegades, ens fan dèbils; la misericòrdia, no. Ens fa homes i dones valents. El Papa Francesc adverteix a Misericordiae vultus, “la paraula i el concepte misericòrdia semblen produir cert neguit en l’home que [...] s’ha fet amor i ha dominat la terra molt més que no el passat. Tal domini sembla no deixar espai a la misericòrdia. Però la misericòrdia no és un sentiment; és una virtut.” (Tomàs d’Aquino). Completa el Papa Francesc: “Els nens porten dins del seu cor la capacitat de rebre i de donar tendresa. Els nens poden ensenyar-nos de nou a somriure i a plorar.” Ofreno a la meva Confident la pregària de sis nens d’una escola d’Uganda a qui, amb les almoines de Meritxell, paguem la matrícula mensual: “Gràcies per ensenyar-nos a compartir i a ser solidaris. Ens encanta descobrir que cada persona i els diferents pobles de la Terra són un regal del bon Déu. Gràcies.” Ella em confia: “El somriure d’un infant en tu es fa realitat.”